A les Balears i al País Valencià, els joves són els que més consideren que el català és útil per al futur professional

Tot i que segons aquesta enquesta, la percepció que el català és útil professionalment és majoritària en totes les posicions i territoris, es veu que el percentatge de gent que ho pensa és superior entre els aturats i entre les persones sense estudis o amb estudis de primària. Es conclou que les persones que veuen més útil aprendre la llengua són les que volen ascendir socialment i no tenen recursos materials o simbòlics alternatius.

Per edat: els joves catalans que pensen que el català és útil per al món laboral són el doble que els que no ho perceben així

Pel que fa a les franges d'edat, l'enquesta revela que mentre que a les Illes Balears i al País Valencià els joves associen més el català a l'èxit professional que les persones de mitjana edat, a Catalunya aquest és el col·lectiu que menys associa la llengua amb l'èxit. Malgrat això, la percepció hi continua sent majoritària i els joves catalans que pensen que el català és útil per al món laboral són el doble que els que no ho perceben així.

En el cas del País Valencià i Catalunya, l'enquesta permet distingir dues franges de població juvenils (d'entre 18 i 24 anys, i d'entre 25 i 34 anys), i pel que fa a les Illes Balears aquests col·lectius s'ajunten en una mateixa franja. Així, si a les Illes Balears, el 58,9% dels joves veuen que el català és útil per triomfar professionalment, i aquesta és la franja en què el percentatge és més alt, al País Valencià la franja en què més es comparteix aquesta sensació és aquella entre 25 i 34 anys (61,7%) seguida de la d'entre 18 i 24 anys (60,4%). A Catalunya, justament la franja d'edat entre 25 i 34 anys és la que menys ho percep així (ho pensa el 64,9%), seguida de la d'entre 18 i 24 anys (en què ho pensa el 65,3%).

Els castellanoparlants veuen menys la utilitat del català que els parlants de llengües no oficials

Si es té en compte la llengua primera, la percepció d'utilitat professional del català és majoritària sigui quin sigui l'origen lingüístic dels parlants, tot i que són els catalanoparlants els que més en perceben la utilitat (en el cas de les Illes Balears, superats pels parlants bilingües). Per contra, els castellanoparlants són els que menys veuen la utilitat professional de la llengua, mentre que els parlants de llengües no oficials tenen, en el cas de les Illes Balears, una percepció similar a la mitjana i, en canvi, a Catalunya i al País Valencià perceben més la utilitat del català que la mitjana de la societat. Això es pot explicar pel rebuig d'una minoria de nacionalistes espanyols que es neguen a admetre que el català és útil, o també per les diferències en els itineraris professionals dels grups lingüístics, que en poden afectar la percepció.

El català, útil sobretot per a qui no disposa de recursos alternatius per ascendir socialment, i una eina que fa créixer els negocis

Maria de Lluc Muñoz va resumir els resultats de l'enquesta fent-se seva la tesi de la sociolingüista Marina Massaguer. Segons aquesta investigadora, qui aspira a aconseguir una feina millor o a incorporar-se a un nou grup d'amics i no disposa de recursos alternatius per raó de classe social, entén que el català és útil per aconseguir-ho. En canvi, qui té recursos alternatius o ja té la feina i els amics que vol, o bé no aspira a millorar aquesta situació, no necessita aprendre català en el seu dia a dia.

En la seva intervenció, la representant de l'entitat també va fer referència a la campanya 'El català és negoci'. Es tracta d'una campanya impulsada amb la Fundació Vincle i dirigida a empreses i comerços que pretén que aquests negocis apostin pel català atès que no només és una obligació legal, sinó que ajuda a fer créixer el negoci. La campanya recorda que incorporar el català en l'etiquetatge i defensar la llengua en tots els fronts és una qüestió de responsabilitat social corporativa i permet connectar millor amb les comunitats locals.

En el marc del Fòrum, la representant de l'entitat va coincidir amb representants de l'Institut de Grups Ètnics del Tirol del Sud, de l'Údarás na Gaeltachta (l'agència encarregada del desenvolupament del territori que concentra més parlants de gaèlic irlandès), de l'organització basca Kontseilua, de l'Oficina Europea de Petites Llengües dels Països Baixos (EBLT), de l'Institut Cultural Ladí o del Moviment Cultural i Educatiu Macedoni de Grècia, a més dels de la Unió de Societats Socioculturals Alemanyes de Polònia, l'entitat amfitriona. A banda d'aquests representants, el Fòrum va comptar amb ponències del professor de la UB Antonio Di Paolo, que va parlar del valor afegit de l'ús del català en els negocis, i de Vicent Climent-Ferrando, professor de la UPF, que va parlar sobre el valor de les llengües com el català en el sector públic.

Plataforma per la Llengua, membre associat de FUEN

La Plataforma per la Llengua és membre associat, des de fa poc més d'un any, de FUEN. La Unió Federal de les Comunitats Nacionals Europees és la principal defensora de les minories nacionals i els grups lingüístics autòctons d'Europa, i agrupa més de 100 organitzacions de 36 estats europeus. L'organització va néixer el 1949 a Versalles per donar un paper digne a les diferents nacions i minories després de la Segona Guerra Mundial, i darrerament ha coordinat iniciatives com el Minority Safepack, una iniciativa legislativa a escala europea per millorar la protecció de les minories. Actualment, FUEN és la veu de les minories nacionals, ètniques, lingüístiques i religioses en organitzacions internacionals com l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) o l'Organització de les Nacions Unides, en la qual té un estatus consultiu. A més, l'entitat té un estatus participatiu a la Unió Europea i el Consell d'Europa.