«La futura llei d'amnistia ha de garantir integralment els drets de les víctimes de violacions de drets humans i de les víctimes de delictes sobre la base del compliment estricte del dret internacional». Aquesta ha de ser la clau de la futura llei segons Amnistia Internacional i per això ha fet arribar una anàlisi de la Proposició de Llei d'Amnistia als grups parlamentaris en el Congrés perquè la modifiquin i assegurin que estigui perfectament alineada amb els estàndards internacionals de drets humans.
«Hi ha múltiples aspectes d'aquesta Proposició de Llei que no afecten aquests drets i sobre els quals Amnistia Internacional no té posició, però hi ha altres que clarament sí que ho fan» ha declarat Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.
Sota aquesta premissa, Amnistia Internacional revela en la seva anàlisi alguns aspectes en la Proposició de Llei que haurien de modificar-se per a complir amb els estàndards internacionals de drets humans. Aquests aspectes són els següents:
Ús excessiu de la força i víctimes de violacions de drets humans: Si bé és positiu que la Proposició de Llei exclogui de l'amnistia els actes tipificats com a delictes de tortures o tractes inhumans, no obstant això, condiciona aquesta exclusió a un «llindar mínim de gravetat». Amnistia Internacional recorda que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha afirmat que tot ús innecessari de la força per part de la policia vulnera l'article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans, i que, en aquests casos, no són permissibles les amnisties. A més, el Comitè contra la Tortura va expressar l'agost de 2023 preocupació per l’avenç lent de les investigacions per les càrregues policials de l'1 d'octubre de 2017, així com pels diversos casos de lesions greus ocasionades per l'ús de projectils d'impacte cinètic, i va instar que tota denúncia d'ús excessiu de la força fos investigada i a proporcionar reparació a les víctimes. Atès que l'organització va documentar casos d'ús excessiu de la força per part de les Forces i Cossos de Seguretat durant alguns esdeveniments del Procés, com per exemple durant la jornada del referèndum de l'1 d'octubre de 2017 o les mobilitzacions contra la sentència del Suprem l'octubre de 2019, insta a la modificació de la Proposició de Llei per a excloure de l'amnistia qualsevol ús excessiu de la força i permetre la investigació i enjudiciament d'aquestes accions, incloent-hi tant els agents com els seus comandaments si hi hagués ordres il·lícites, o deficiències i altres omissions en la seva responsabilitat superior. A més, la Proposició de Llei no aborda de manera suficient la reparació d'aquestes víctimes, per la qual cosa Amnistia Internacional insta, a més, que se'ls garanteixi una reparació efectiva, assegurant que se’n reconeguin els drets i que se'ls ofereixi l'assistència necessària per a superar les conseqüències de l'ús excessiu de la força.
Protecció de les víctimes de delictes: Si bé la Proposició de Llei preserva la responsabilitat civil respecte de particulars que hagin sofert danys i manté les compensacions ja atorgades per sentència ferma, no s'acompanya de mesures de reparació a les víctimes de delictes. Amnistia Internacional assenyala la necessitat de garantir una reparació completa per a aquestes víctimes, segons els estàndards internacionals de drets humans, incloent-hi indemnitzacions i mesures d'assistència mèdica i social, tal com estableix la Recomanació del Comitè de Ministres del Consell d'Europa sobre drets, serveis i suport a les víctimes de delictes i la Declaració sobre els principis fonamentals de justícia per a les víctimes de delictes i de l'abús de poder de l'ONU. Exemples d'aquestes víctimes poden ser agents de policia ferits o persones víctimes d'agressions entre manifestants, a vegades amb resultat de lesions d'entitat.
Efecte de l'amnistia en casos de condemna per l'exercici de drets humans: Amnistia Internacional destaca la situació de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, condemnats per sedició, com a exemples d'una condemna injusta per exercir pacíficament els seus drets a la llibertat de reunió i d'expressió. Tot i que la Proposició de Llei preveu l'extinció de la seva responsabilitat penal i cancel·lació d'antecedents, no anul·la les resolucions judicials condemnatòries ni preveu una indemnització o cap reparació per a ells, la qual cosa contradiu el dret internacional, que per a aquests casos estableix que les resolucions judicials han de ser declarades nul·les i sense efectes i que es garanteixin recursos efectius per a les víctimes de violacions de drets humans.
Exclusió de delictes de 'terrorisme': Amnistia Internacional ha alertat en reiterades ocasions sobre l'àmplia definició del delicte de terrorisme en el Codi Penal espanyol, que ha portat a investigacions i sancions incompatibles amb els estàndards internacionals de drets humans. De les dades i informació de què disposa Amnistia Internacional, en investigacions com la que actualment duu a terme l'Audiència Nacional sobre Tsunami Democràtic no s'assoleix el llindar que, segons els estàndards internacionals, és exigible per afirmar que es tracta d'actes de naturalesa terrorista, com indica el Relator Especial de Nacions Unides sobre la Promoció i la Protecció dels drets humans fonamentals en la lluita contra el terrorisme. L'organització no entra a qüestionar si alguns d'aquests fets poden merèixer o no algun tipus d’investigació penal, però sí que considera que en cap cas han de ser catalogats com a delictes de 'terrorisme', com l'organització ha demanat al Ministeri Fiscal.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Això ho han de fer estudiar a la sra. Ayuso apart de aprendre els rius de Ñ amb apartat del canal de Isabel ll, perquè això té molt que veure en la democràcia i la vida i drets de les persones, sobretot si parlan català.
Això ho han de fer estudiar a la sra. Ayuso apart de aprendre els rius de Ñ amb apartat del canal de Isabel ll, perquè això té molt que veure en la democràcia i la vida i drets de les persones, sobretot si parlan català.