Resistir la il·lusió d'una extracció 'verda'

Resistir la il·lusió d'una extracció 'verda'

Després de quasi 30 anys de negociacions climàtiques al si de l'ONU, el resultat ha estat l'establiment de polítiques i pràctiques que faciliten la constant expansió de l'economia basada en combustibles fòssils (així com dels seus guanys) al temps que segueixen ocultes les seves implacables conseqüències negatives en els territoris on s'expandeix. En particular, la fantasia de la compensació de carboni com a solució a la crisi climàtica està cada vegada més present entre els mètodes de maquillatge verd de les empreses com a estratègia per a expandir els seus negocis, a pesar de la creixen evidència del seu total fracàs a l'hora de reduir les emissions o la desforestació, com denunciaren recentment algunes organitzacions. Tan mateix, les estratègies adoptades per les empreses no aconsegueixen ocultar l'essència opressiva i colonialista dels seus avanços en el Sud Global. Precisament per això segueixen trobant gran resistència quan arriben als territoris de comunitats i Pobles Indígenes.

Aquest número del Butlletí de l'WRM conté articles que poden dividir-se en dues parts. La primera exposa quatre iniciatives que se disfressen de 'verda' o 'socialment beneficioses' i així assegurar que no hi hagi obstacles per dur a terme les activitats extractives i productives. Després de tot, aquestes són el motor de l'economia capitalista, que a la vegada és la causa principal dels problemes que tals empreses 'verdes' diuen ajudar a resoldre. La segona part destaca tres experiències de resistència dels territoris a aquest assalt de les empreses.

El primer article destaca les contradiccions intrínseques de l'anomenada 'transició energètica', exposant com 'la major zona industrial verda del mon', a Kalimantan, Indonèsia, en realitat provocarà un augment de l'extracció de carbó a la regió. Al mateix temps, aquest projecte multimilionari amenaça amb apropiar-se i destruir els mitjans de subsistència i els espais de vida interconnectats de terra i mar dels que depenen les comunitats de base. Aquestes comunitats estan a la primera línia de resistència a aquest parc industrial, en defensa de la vida.

Els dos articles següents mostren les diferents conseqüències de dos tipus de projectes que pretenen compensar les emissions de carboni i que depenen en gran mesura de l'ús de territoris comunitaris. Un dels articles denuncia la tendència a expandir les problemàtiques plantacions d'arbres, sobre tot en el Sud Global, amb l'argument que els arbres 'compensaran' la contaminació emesa en altres llocs. Això inclou tota la gamma de plantacions forestals, des de les plantacions de monocultius a gran escala patrocinades per la industria de la cel·lulosa fins aquelles plantacions que tenen bona aparença, promogudes per fons d'inversió mitjançant contractes abusius amb pobles indígenes. L'altra article reflexiona sobre els contractes abusius per a l'establiment de projectes REDD (Reducció de les Emissions derivades de la Desforestació i Degradació dels Boscos) a la regió amazònica brasilera, específicament sobre com comprometen pràctiques indígenes mil·lenàries, així com les generacions futures de les comunitats.

El quart article presenta un panorama de la lògica perversa dels sistemes de certificació que al llarg dels darrers 30 anys han atorgat segells de 'sostenibilitat' i 'responsabilitat' a empreses de diferents industries que causen destrucció, com les de cel·lulosa i paper, oli de palma i compensació de carboni, entre altres. Aquests segells sovint ignoren per complet les violacions causades per les empreses i legitimen la seva presència a territoris comunitaris.

Els altres dos articles també denuncien el maquillatge verd de les plantacions de monocultius industrials a través de la certificació, però l'enfocament es centra en ressaltar les experiències de resistència i organització de les comunitats.

A Camerun, les dones organitzades a l'associació Afrise han decidit, de manera valenta, dir 'Prou!' a l'empresa de plantacions de palma oliera Socapalm/Socfin, responsable de dècades de «patiment, abusos, violacions, robatoris, fam i frustració» dels seus cossos, drets i dignitat. Expressam la nostra total solidaritat amb aquestes dones que, donant-se suport mutu, han declarat que no toleraran la replantació de monocultius de palma oliera en els seus territoris.

El següent article reflexiona, en una entrevista amb Pablo Reyes Huenchumán, membre d'una comunitat Maputxe de Xile, sobre els impactes del violent model forestal imposat al país, que es basa en monocultius a gran escala. Però també reflexiona sobre els assoliments i desafiaments dels Indígenes Maputxe en la defensa de les seves comunitats i les seves vides. Pablo explicà com els Maputxe han reclamat els seus territoris durant més de 20 anys, revelant que la auto-organització i la resistència són elements clau per els pobles indígenes en la defensa de les seves terres i autonomia.

Finalment, destacam un exitós procés de resistència a Panamà, on la gent es mobilitzà i va obtenir una victòria històrica contra una subsidiària de l'empresa minera canadenca First Quantum Minerals. Després de més de 25 anys de resistir els impactes de la mineria d'or i cobre i de enfrontar noves amenaces per a les comunitats que viuen a les zones mineres i els seus voltants, les activitats mineres foren cancel·lades. Prenent en consideració demandes ambientals, socials i de sobirania formulades per els manifestants, la Cort Suprema de Justícia de Panamà declarà inconstitucional la llicència atorgada a l'empresa, ordenant així el tancament de la que és la mina de cobre a cel obert més gran de Centre-Amèrica.

I, com sempre, tornam a publicar un article d'un Butlletí anterior que consideram encara rellevant i oportú. Ara bé, en el context de a recent conferència de l'ONU sobre el clima celebrada a Dubai, la relectura de l'article Climatologia/Ideologia ens ajuda a entendre que la tímida i més que tardana menció dels combustibles fòssils en el text final de la conferència no representa cap forma d'esperança ja que la preponderància d'una visió extremadament reduccionista del problema climàtic en aquest espai roman inalterada.

És des dels territoris on s'organitzen qui defensaran la vida i on es resistirà al sistema que depèn dels combustible fòssils. Unim-nos a la lluita i diguem-los a les empreses que només cerquen el lucre: no passaran!

Butlletí WRM 268 19 desembre 2023