En una roda de premsa celebrada aquest divendres a Bilbao, representants dels principals agents socials a favor del català, el gallec, l'asturià i l'aragonès han anunciat la seva adhesió a la manifestació convocada per Euskalgintzaren Kontseilua per al dissabte, a més de donar a conèixer les agressions que estan patint contra la normalització en l'àmbit de les seves llengües.
En la compareixença han estat presents, per part gallega, Marcos Maceira president de Mesa pola Normalització Lingüística; per part catalana, Elena Jimenez responsable internacional d'Òmnium Cultural, Anna Oliver presidenta de Acció Cultural del País Valencià, Joan Miralles president d'Obra Cultural Balear, Andreu Carapuig representant de Escola Valenciana; i per part asturiana, Natalia Suárez Ríos portaveu de Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana i Iván Llera president d'Iniciativa pol Asturianu. Les associacions Plataforma per la Llengua a favor del català i Nogará-Relligada favor de l'aragonès també han mostrat la seva adhesió i acudiran a la manifestació.
La declaració conjunta ha estat consensuada entre tots els agents implicats. El gallec Marcos Maceira ha estat l'encarregat de llegir la versió en castellà, i la secretària general de Euskalgintzaren Kontseilua, Idurre Eskisabel, en basca. Segons ha explicat el president d'A Mesa, han recaptat l'adhesió d'associacions gallegues del País Basc: Fato Cultural Castelao de Pasaia. Centre Galego de Laudio, Associació Cultural Rosalia de Castro de Barakaldo i Peña Deportivista Anduriña. A continuació, cada representant ha explicat en el seu idioma la situació en la qual es troben i els obstacles i agressions que estan patint en els seus respectius processos de normalització.
Intervenció de l'OCB
El president de l'OCB, Joan Miralles ha dit: «Moltes gràcies Kontseilua per oferir-nos l'oportunitat de compartir amb vosaltres aquest acte cívic per reivindicar la vostra llengua. Una llengua que com la nostra necessita justificar, encara ara, la seva existència.
A les Illes Balears som coneixedors de les polítiques que ara us volen aplicar i sobretot d'uns relats i missatges perversos que no tenen cap altre funció que minoritzar-nos encara més.
A les Illes Balears, portem 12 anys d'anades i vengudes, passes endavant i passes enrere però sobretot d'una problematització innecessària de la nostra llengua que repercuteix molt negativament en el seu prestigi social. Així, la nostra llengua és venuda com a innecessària i d'imposició mentre que s'identifica el castellà com a la llengua de la llibertat.
Tot plegat són fal·làcies que pretenen fer creure que no hi ha una política lingüística en favor del castellà i que si la nostra llengua retrocedeix és per una mena de destí fatalista en que no hi ha res a a fer. És just el contrari i per això som aquí. Perquè volem unes institucions autonòmiques, estatals i europees que entenguin que el nostre patrimoni lingüístic i cultural no és millor ni pitjor que el dels altres, però que mereix el mateix respecte, estima i protecció.
Per tot això, ens sumam avui a aquest acte en favor de l'Euskera i la resta de llengües minoritzades de l'Estat. Esperam que en un futur proper s'entengui que les nostres llengües són per nosaltres el que el castellà per als territoris de parla castellana. Una eina de comunicació però sobretot un pilar bàsic de la nostra cultura i identitat. Eskerrik asko! Moltes gràcies».
Declaració conjunta: Front a l'ofensiva
«El dret a viure en la llengua pròpia és un dret humà que se li nega, a l'Estat espanyol, a milions de ciutadans i ciutadanes amb impediments de tota mena per a viure i usar-la en els serveis de tota mena: salut, comercials, administratius o tràmits judicials.
L'escrutini al qual és sotmès qualsevol avanç en la presència i disposició de les llengües diferents a l'espanyol en tots els àmbits de la vida social, en el procés de normalització lingüística, contrasta amb la inacció en l'aplicació i concreció de les escasses normes que les emparen, incloent-hi acords com la Declaració Universal dels Drets Lingüístics o tractats internacionals com la Carta Europea de les Llengües.
Assistim a una altra ofensiva encapçalada pel poder judicial, arrogant en la seva incapacitat per a conèixer i usar les nostres llengües, i que s'atribueix la capacitat exclusiva de decidir on, com, quan i perquè han d'existir, retallant conquestes democràtiques per a la igualtat aconseguides amb gran suport i demanda social.
Front a aquesta ofensiva, només tenim la voluntat democràtica i col·lectiva que manté vius els nostres idiomes. No podem permetre que guanyin en els tribunals el que són incapaços de guanyar als nostres pobles. Necessitem avançar més, amb passos polítics ferms i decidits per a eliminar totes les discriminacions, tots els límits, coaccions i ingerències i assegurar la vida amb llibertat, igualtat i justícia en les nostres llengües».
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Hem d'aconseguir sumar-hi l'amazigh de Melilla, el portuguès d'Olivença (Extremadura) i el lleones, ja que l'asturià no pot anar sense coordinació amb els lleonesos. I l'aranès. Enhorabona, anyway.