TW
0

Aquest dimarts, 2 de maig, se celebra el Dia Mundial contra el Bullying o l'Assetjament Escolar per a conscienciar sobre el risc d'aquesta xacra en els nins de tot el món, així com per a cercar solucions a aquest problema, que és percebut per un de cada quatre alumnes a l'Estat espanyol.

Així ho reflecteix l'IV Informe sobre assetjament escolar 'L'Opinió dels Estudiants', fet per dues fundasions que destaca que el 24,4% dels alumnes espanyols va percebre en el curs 2021-2022 que existia assetjament escolar en la seva classe, una xifra per sobre de la de l'any anterior, quan el detectava el 15,2% dels estudiants, però una percepció que segueix per sota de la de 2019, que se situava en el 34,1%.

L'estudi es va dur a terme amb els testimoniatges d'una mostra de 5.123 alumnes i 229 professors (1,1% error mostral al 95%). Aquest informe s'ha realitzat gràcies als 691 tallers que totes dues institucions han impartit en 301 centres educatius repartits per cinc comunitats autònomes (Madrid, País Valencià, Castella i Lleó, Illes Balears i Illes Canàries) des de setembre 2021 a juny 2022, i del qual se n'han beneficiat 13.143 alumnes.

El treball conclou que l'assetjament escolar «està canviant des de l'aturada escolar de la pandèmia». Així, el tipus d'assetjament escolar més comú en l'últim curs van ser els insults, malnoms i burles (89,5%), mentre que la resta de maneres de ficar-se amb la víctima es van reduir. Els cops i puntades passen del 38% de 2020-21 a un 31,8% en l'estudi actual.

Ciberbullying

Quant al ciberbullying, l'informe revela que «la percepció de la seva incidència baixa», ja que un 8,2% pensa que algú en la seva classe és víctima de ciberbullying (16 punts percentuals menys que en 2020-21). Les situacions de ciberbullying afecten majoritàriament una única persona.

La novetat en aquest terreny és que, si bé WhatsApp continua sent el principal mitjà pel qual es produeix el ciberbullying (66,9%), entren en escena amb força altres xarxes socials no esmentades en enquestes anteriors com són Instagram (53,1%) i TikTok (48,6%). Els alumnes de Primària també esmenten els jocs en línia, Twitch i Facebook com a mitjans on es produeix l'assetjament.

Professors i centres

Quant a la percepció que tenen els alumnes sobre la resposta del centre als casos d'assetjament, continua resultant cridaner que un 45,4% dels al·lots i al·lotes percebi que el seu professor no hi fa res i fins a sis de cada deu (61,7%) que el seu centre escolar no hi fa res. També frega la meitat (46,8%) el percentatge d'alumnes/as que creu que els seus companys no hi fan res.

L'estudi d'assetjament escolar també pregunta als professors sobre la seva percepció de l'assetjament escolar i gairebé la meitat del professorat (45,9%) ha tingut coneixement d'algun cas d'assetjament escolar. D'aquests, més de la meitat (56,5%) són professors de Secundària i set de cada deu (69,2%) són dones.
Aspecte que hi influeixen
En opinió del professorat, com a aspectes bastant o molt decisius perquè es produeixi l'assetjament escolar estan l'ús indegut de les noves tecnologies/xarxes socials (95,2%), la pressió del grup d'amics (94,3%), la falta de respecte a les diferències (93%), la falta d'una gestió emocional adequada en els nins, nines i adolescents per a resoldre conflictes (92,1%) i la normalització de la violència (91,3%).

L'informe també destaca que els agressors són vists pels professors com a persones que tenen sentiment de superioritat (76,7%) i amb falta d'habilitats socials (73,5%). En tots dos casos, s'aprecia un increment en 2022 en relació amb 2020 i 2021.
A Primària, destaquen els problemes psicològics de l'agressor com la inseguretat, baixa autoestima, frustració o por al rebuig (55,6%) com el motiu més freqüent.

Quant a les accions que proposa el professorat perquè les famílies contribueixin a prevenir l'assetjament escolar estan el prestar més atenció als seus fills (88,5%), fer bon ús de les noves tecnologies/xarxes socials (88,1%) i educar en valors (86,7%).

Finalment, sobre les intervencions que consideren més efectives, destaquen la sensibilització i prevenció d'especialistes (86,3%), protocols d'actuació (78%) i formació del professorat (75,3%).