Els representants de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana, Beatriu Defior, Xavier Vila i Rubén Trenzano, han donat la benvinguda i han reivindicat la necessitat d’acompanyar, des de les institucions, la tasca que fan els joves creadors en llengua catalana. La iniciativa ha estat impulsada pels tres governs amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palma, l’Obra Cultural Balear, IB-Jove i la Fundació Deixalles.
Durant el matí, tiktokers, youtubers, instagramers, gamers, streamers i podcàsters d’arreu dels territoris de parla catalana han explicat la seva experiència en l’àmbit de la creació de continguts digitals i, concretament, sobre el fet de fer-ho en una llengua minoritzada i dividida administrativament com el català.
La primera taula rodona, moderada pel periodista Jaume Ribas, ha reunit tres joves que fan vídeos a la xarxa TikTok per a parlar sobre 'El català: llengua i humor a les xarxes'. (Podeu llegir la notícia aquí).
Tot seguit, ha estat el torn dels gamers, sota el títol 'La comunitat de jugadors de videojocs en català' que hi ha reunit Susa Pérez (simmer_valenciana) de Benicarló, Nórman López (LopezNorman44) de Manresa i Jaume Plomer (ElodinSinContexto) de Pollença.
Moderada per Francesc Felipe (drFelip), creador de Gaming.cat, la taula rodona ha començat amb la seva reflexió: «Si fa 5 anys m'haguessin dit que a Mallorca faríem una trobada així amb creadors d’arreu dels Països Catalans no m'ho hagués cregut».
Els tres jugadors de videojocs en català han explicat quin tipus de contingut fan. «El meu nick ve del món d'Els Sims però faig contingut amb més gameplays i he passat a fer programes també per a crear un espai més interessant i anar més enllà dels gameplays», explica la valenciana Susa Pérez.
Per la seva banda, el català Nórman López fa continguts de videojocs relacionats amb l'automobilisme i simuladors. «Els videojocs al final és una excusa per poder parlar de qualsevol tema. No creo contingut de videojocs perquè sigui bo sinó perquè és el que m'agrada».
Per últim, el mallorquí Jaume Plomer explica que va començar a fer directes a Twitch sobre Pokémon principalment però remarca aquesta plataforma «permet expressar-te del que vulguis; com per exemple mirar a la Viquipèdia quins esdeveniments han passat en el dia i xerrar d'això».
Respecte a les comunitats a la plataforma Twitch, Pérez destaca que com a dona jugadora ho troba un «espai segur»: «Des de les comunitats hem pogut canviar la percepció de les dones en el món dels videojocs».
López remarca que Twitch és una plataforma «totalment diferent a les altres xarxes»: «Allà creem moltíssimes hores de contingut i es premia més tenir una comunitat que tenir milions de seguidors. Es genera una fidelitat per una cultura i llengua comuna que igual en altres idiomes no es té. Gaming.cat ha estat una empenta perquè els jugadors catalanoparlants creen contingut en català».
En ser demanats per si hi ha alguna barrera tècnica per a les persones que vulguin començar a fer directes en aquesta xarxa, tots els ponents han coincidit que Twitch és «una bastant bona eina per a començar perquè és gratuïta i també és relativament fàcil començar a guanyar doblers amb suscriptors». No obstant això, destaquen que el cost del material que necessites per a fer un contingut de qualitat és elevat, com per exemple invertir en un bon ordinador, càmeres, capturadores, micròfons... «És una xarxa on fer les primeres passes és gratificant però arriba un punt que progressar i no quedar-se estancat costa», especifica López.
Com perceben la diferenciació territorial respecte a la creació de contingut?
Per al mallorquí, hi ha hagut «més avanç» a Catalunya i al País Valencià en aquest tema. «A partir de la gran manifestació contra el TIL em vaig començar a interessar per fomentar el contingut en llengua catalana. Necessitam més referents i iniciatives i que la gent descobreixi que hi ha contingut de qualitat en català», remarca.
Per la seva banda, Pérez destaca que al País Valencià hi ha referents de jugadors de viodeojocs molt potents però només creen contingut en castellà. «Entren factors polítics, socials i culturals. Si no tenim polítiques públiques que donen suport a la creació de contingut en valencià és molt difícil», apunta la valenciana.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.