Gal·la Martí (València, 2000). Va començar filologia catalana a la Universitat de València (UV) però, a través del programa de mobilitat SICUE, ha continuat els estudis a la Universitat de Barcelona (UB). Col·labora amb la revista digital MetaData, així com en el departament de filologia catalana de la UB, i crea contingut en català a les xarxes socials.

Ets membre de Canal Malaia, la plataforma digital que impulsa la creació de contingut en català a Internet. Què ens en pots explicar?

Canal Malaia em va escriure durant el confinament, quan jo vaig començar a penjar Tik toks en català, i em varen dir que estaven interessats en el meu perfil. Vaig entrar contentíssima i a partir d'aquí em vaig començar a moure per totes les xarxes -Youtube, Instagram i Twitter- i a transmetre un sentiment més fort de consciència cap a la llengua, ja que la gent començava a seguir-me. Volia extrapolar el meu contingut, perquè no sols fos d'humor, sinó intentar transmetre la importància del català a les xarxes.

Sobre la presència del català a les xarxes, què n'opines de la importància d'oferir contingut tant cultural com audiovisual en la nostra llengua?

Crec que és important que el contingut en català abrace tots els dialectes. És a dir, a mi em va fer molta il·lusió formar part de Canal Malaia perquè la majoria dels creadors de contingut eren orientals, és a dir, parlaven català central, i no donaven veu a altra gent. És important que es veja que la nostra llengua és molt més rica i té dialectes; sobretot, el fet que hi haja consciència des del Principat, que hi ha més parlars i que abracen tots els Països Catalans.

Per tant, crec que és necessari que hi haja un contingut audiovisual en català perquè les noves generacions, ara que les estadístiques mostren que el català es troba en decaiguda, vegen que amb la nostra llengua es pot fer absolutament de tot. Que vegen que el català no sols és anar a classe i estudiar literatura catalana, sinó que de la nostra llengua es pot fer humor, es pot cuinar, es poden fer realitys. La importància d'aquest contingut és demostrar que la nostra llengua és viva i es transmet en qualsevol àmbit de la vida.

Darrerament, has sortit a diferents mitjans i a través de les xarxes, per un incident en un pub de València. Ens ho vols explicar?

Durant el pont de desembre, vaig tornar a casa (València) i vaig sortir una nit amb les amigues al pub Garden Shisha, per Aragó. Ja ho vaig explicar a Twitter: Aragó no és una zona on el valencià es parle molt, però sempre hi ha estudiants; per tant, m'haurien d'entendre. A més a més, vull recalcar que estàvem a València, on es parla català.

El fet va ser que, quan vaig demanar taula, la persona de la barra em va dir «por que me hablas en valenciano?», i en respondre que perquè érem a València, em va fer fora dient «no hay mesa para vosotras». Enfadada, vaig fer una denúncia a través de xarxes, aprofitant que podia arribar lluny.

He de dir que quan he anat a un bar de parla catalana, no he de canviar de llengua, no m'ho plantege, ja que som a un lloc de parla catalana. Però gràcies a la viralitat de la denúncia, molts mitjans ho varen denunciar, i així crec que es va fer justícia. El pub no m'ha demanat disculpes, però molta gent es va conscienciar i va veure que el que havia passat era una discriminació lingüística en tota regla.

És la primera discriminació lingüística que pateixes o són recurrents?

Parlant de la situació sociolingüística de València, personalment, crec que és molt diferent de la de Barcelona, perquè tot i que es parla valencià, sí que és cert que es parla molt menys que fa uns anys. La gent ja opta per parlar en castellà, tot i ser valencianoparlants, decideixen parlar-hi per comoditat, en un bar mateix per exemple.

He patit discriminacions lingüístiques, encara que hagen estat mínimes, com és demanar alguna cosa i que et miren malament; encara que no et facen dir-ho en castellà, ja és una discriminació, et fan sentir malament. Des de males mirades, que crec que les continuaré patint, a haver de demanar un cafè amb llet i que la persona em diga que per no ser de València, li parle en castellà... viure amb aquesta tensió, d'entrar a un lloc i no saber quina serà la rebuda, considere que ja és una discriminació lingüística.

Per exemple, jo que estic molt a les xarxes, la gent em qüestiona fins i tot per què faig contingut en la meua llengua. Sí que és cert que no havia patit mai una discriminació tan exagerada com que em tiraren d'un local; de fet, em va sorprendre. Però les alarmes no van ser tan grans perquè ja havia patit altres situacions.

Davant aquesta situació que definies ara de la llengua, sobre com està i l'ús que se'n fa. Creus que és important seguir reivindicant el català i prendre mesures per revertir la situació?

Jo, primer, crec que és molt important que els joves valencians tinguen consciència lingüística. Nosaltres parlem valencià perquè és la nostra llengua, però crec que s'hauria d'anar més enllà. Després de fer aquest pas previ de parlar valencià i no castellà, hauríem d'anar més enllà i entendre que som un dialecte del català i que ens trobem dins una llengua comunitària, una unió lingüística a escala de Països Catalans. Crec que és molt més difícil això, però també crec que el primer pas és parlar en valencià en qualsevol àmbit o situació, i reivindicar que és igual de vàlid.

Crec que al País Valencià, ara, s'estan fent polítiques a favor de la llengua, però també cal remarcar que venim de moltíssims d'anys amb el PP governant. A partir del 2015, Compromís pareix que fa alguna cosa; però crec que falta molt per fer. Per exemple, el fet que per a ser funcionari es demane el C1 de valencià, reclamaria que no es regale el títol; pense que s'ha d'exigir un bon nivell de la nostra llengua. Com quan el govern s'omple la boca dient que és la nostra llengua i s'ha de parlar, que ho facen de veres i que no es folkloritze el valencià i s'utilitza només per a discurs de benvingudes de les falles o per als noms dels carrers. Vull dir, que senten de veres que és una llengua.

Seria un bon punt començar per l'educació i exigir als professors un bon nivell lingüístic; que l'educació siga en valencià. Potser és difícil, pel sentiment espanyol que hi ha a Valencià i tota la gent que parle a castellà. Però també vull recalcar que és a la ciutat; a un poble no sentiràs parlar tant en castellà o la gent no et mirarà mai malament per fer-ho.