Més d'un terç de la població de les Balears, partidària d'ajuntar les tres comunitats autònomes dels Països Catalans segons Electomania

Nunca he sido catalán, ni lo soy ni lo seré jamás. Aixi de clar.

@Sebas, - Mai catalans @ Claro que sí, guapi,. - @Sebastián Pero tú qué te crees? Que eres el único Sebastián de mundo? @ balearium .- etc, etc, etc. Ha quedat prou clar que no llegeixes be. Jo, vaig escriure: @ Sebas .- Perque no hi hagi confusió i atenent al vici d'utilitzar noms que indueixen a l'error, propi dels covards, intoxicadors, botiflers, i somniatruites llepaculs eÑolistes, ... I segón, que ha quedat clar també, que admets que ets el mateix de tants noms falsos, doncs em contestes pels dos noms dels teus, i jo només vull protegir la meva identitat de gent.... com tú.

Crida molt s'atenció es tall que hi ha entre València i Alacant. Si es presentassin ses dades per illes i no per províncies, segurament trobaríem un tall semblant entre Mallorca, homòloga illenca de València, i Eivissa, homòloga d'Alacant

--"El gener de 1928 apareix a Mallorca LA NOSTRA TERRA, una magnífica revista mensual d’Art, Literatura i Ciència que es publicarà fins a l’aixecament feixista-militar de juliol de 1936. En els editorials teoritza i propugna la reconstrucció nacional a partir de la llengua, la cultura i els eixos identitaris de la personalitat col·lectiva del conjunt de la nació. La revista comptava amb col·laboradors destacats d’arreu de Catalunya (Amades, Carner, Chabàs, Coromines, Fabra, Macabich, Martínez Ferrando, Maseras, Moll, Saltor, Soldevila, Villangómez…). En les seves quatre mil cinc-centes pàgines, no apareix l’expressió Països Catalans i, en canvi, és habitual la denominació Catalunya Gran i molt freqüent el gentilici catalans aplicat als mallorquins i als valencians. Els editorials i els nombrosos articles referits a la qüestió nacional catalana, són una font imprescindible de referència." --«Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Com a tal forma part de la Catalunya integral [...]. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’Espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar el regionalisme o el mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit». LNT (1930) http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

"[...] l’advocat i periodista eivissenc Felip Curtoys i Valls (1838-1916), també glossava la llibertat, agermanada, de les terres catalanes: Eivissa, petit bocí de la terra catalana que arrancà la tramuntana i enmig de la mar florí. Quarteta que completà el cantautor Isidor Marí Va florir i ara ja grana, i arriba es temps de collir, i enc que bufin tramuntanes, tot comença a reverdir, sa memòria, ses solanes, ses feixes i es vells amics. «Que som terra catalana ja és ben fàcil d’advertir, llevat que un tengui lleganyes o cervell de ratolí. Sa llengua mos agermana, sa història no pot mentir (…) I basta que mus separaren, que molt més ens hem d’unir, com es grans d’una magrana, que no ens puguen despartir. Entre germans ningú mana, no ens podem desavenir. Sa feina no serà vana si arribam a aconseguir sa llibertat sobirana que un dia vàrem tenir i es drets que junts defensàrem lluitant contra en Felip V.»" http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

@Sebastián Pero tú qué te crees? Que eres el único Sebastián de mundo? Bobito.

--«Menorca és catalana, genuïnament catalana (…) [i cal] enfeinar-nos en la tasca, àrdua és ver, però també bella i justa de la catalanització radical de la nostra illa. (…) Advinguda la República, que no pot ésser altra que federativa, ens cal tombar els ulls vers la història i regenerar-nos com a poble lliure. (…) Res d’Estat Balear, res de provincianisme. Volem ser catalans, tot essent menorquins, com en són els empordanesos, els rossellonesos, els mallorquins mateixos. (…) Si Menorca és una regió catalana ha de seguir una política catalana.» Joan Timoner i Petrus, Menorquit (1931) --«Seria profitós que ens posàssim d’acord per cercar un apropament vers aquells sectors que aspiren al reconeixement de la nacionalitat catalana a la que nosaltres pertanyem d’ençà que Menorca fou conquerida pels catalans». Tudurí Garcia (març de 1931) http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

La primera passa és la unió entre les Illes. I després decidir si volem marxar tots junts. Però és fonamental que ses Illes estiguem unides i fortes.

DUIM EL MORRAL A LA BOCA PERÒ HI SOM.- Com que totes les teleFAES de n'Azanr ens silencien i ens pinten com a homes llop davant la gent normal, que ens hi considera, encara duim l'automàtic posat de pensar-ho però no dir-ho. Res de nou: el meu padrí Jordi, al Cel sia, me deia que, la darreria de la República i "es temps des moviment", feren creure que "es russos se mengen ets al·lots". En els cafès, encara sovint ens n'afluixam, d'entrar en brega amb els companys que pensen que "hauria de tornar en Franco". (i ells sí que ho amollen amb veu alta, repetint, sense ells saber-ho, les consgnes subtils que escampen les televisions del 'caudillo' a l'ombra Aznar, és a dir, el 90% de les televisions. Encara no som, ni a prop fer-hi, majoria. Som una minoria creixent. Si anam bé o malament, depèn del gust de cadascú i de si miram la botella mig plena o mig buida...

@ Sebas .- Perque no hi hagi confusió i atenent al vici d'utilitzar noms que indueixen a l'error, propi dels covards, intoxicadors, botiflers, i somniatruites llepaculs eÑolistes, que, tots sabem que és un de sol amb molts de noms, aclariré que NO HA ACABAT LA FRASE, que hauria de dir: MAI CATALANS DOBLEGATS A L'IMPERI EÑOL. Per mí, així queda clar i català. sebastià