«'Ara, Puigdemont' és una iniciativa promoguda a títol individual per persones del món sobiranista dels Països Catalans, d’ideologies ben diverses, amb voluntat de promoure l’acció unitària des de la transversalitat. S’ha creat per animar la gent dels Països Catalans a fer pinya al voltant de la candidatura encapçalada pel president Carles Puigdemont, el conseller Toni Comín i la consellera Clara Ponsatí a les eleccions del 26 de maig de 2019, convençudes que pot reforçar molt la internacionalització de la causa catalana que ja fan eficaçment des de l’exili», expliquen a la web arapuigdemont.cat.
Primers signants
Entre les primeres signatures recollides hi ha des de les Illes Balears les dels filòlegs i professors de la UIB Rosa Calafat i Nicolau Dols, el professor i eurodiputat Bernat Joan, el lingüista i cantautor Isidor Marí, la professora i exdiputada del Parlament Esperança Marí, la vídua de Guillem d'Efak, Mònica Pastor, l’expresident del Govern Cristòfol Soler i la cantautora Maria del Mar Bonet.
També hi trobam les signatures d'Alay Ferrer, Vicenç, expresident del Partit Socialdemòcrata d’Andorra, l'actor Toni Albà, l’escriptora Isabel-Clara Simó, el professor i activista Josep Guia i d'Artur Mas, 129è president de la Generalitat de Catalunya.
Manifest
Les persones signants, ciutadanes dels Països Catalans de sensibilitats polítiques diverses, volem expressar el nostre suport al president legítim de Catalunya, Carles Puigdemont, així com al conseller Toni Comín i a la consellera Clara Ponsatí com a candidates a representar-nos al Parlament europeu a les eleccions del 26 de maig, amb la llista Junts-Lliures per Europa, per a la qual demanem el vot i,
MANIFESTEM:
Que la seva candidatura sintetitza com cap altra la dignitat i els anhels de llibertat i de justícia expressats pel poble de Catalunya en el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017 i en la proclamació de la República Catalana que se’n va derivar, fruits d’una lluita popular àmpliament compartida i carregada d’esperança.
Que el fet que persones com el president Puigdemont, el conseller Comín i la consellera Ponsatí puguin ser elegides i exercir amb normalitat el seu càrrec al Parlament europeu genera pànic a l’Estat espanyol. És per això que des dels aparells de l’Estat han volgut impedir-ho tant sí com no, com ho demostra el veto arbitrari i aberrant a la seva candidatura, finalment aturat gràcies als recursos jurídics presentats, ordit des de la Junta Electoral Central (JEC). Un veto que ha desfermat un veritable vodevil judicial i una campanya ignominiosa d’atacs a les seves persones per part de determinats partits, comentaristes i mitjans de comunicació espanyols.
Que una junta electoral polititzada hagi volgut impedir les seves candidatures posa clarament en relleu fins a quin punt molesten a determinats aparells de l’Estat espanyol, instal·lats en una persistent acció repressiva i autoritària. Alguns integrants de la JEC s’han manifestat públicament contra el president Puigdemont i membres del Govern de l’1-O i demostren que no fan d’àrbitres sinó que actuen de part.
Que l'objectiu d'aquest veto fallit ha pretès tallar de soca-rel l’expressió d’aquestes persones, des d’una via totalment antidemocràtica. Els seus promotors saben que, si són escollides, no podran ser inhabilitades i que podran agafar l’acta i fer-la servir com ningú per portar la causa catalana al centre del debat europeu.
Que si alguna cosa fa por als aparells de l’Estat espanyol és el president Carles Puigdemont i les altres persones forçades a prendre el camí de l’exili, en l’eficient acció d’internacionalització que estan fent del conflicte entre Catalunya i Espanya, que desacredita la justícia espanyola i palesa la seva obsessió persecutòria.
Que amb l'abús de voler prohibir les seves candidatures, vulnerant greument els drets polítics d’unes persones honorables i reconegudes, es vulnerava també els de tot el cos electoral que els podria votar des del conjunt de l’Estat espanyol. Una arbitrarietat vergonyant que, de no haver-se corregit, podria tenir, a més, una greu repercussió amb la possible suspensió dels resultats de les eleccions per part de tribunals internacionals.
Que aquesta candidatura –anomenada Junts per Catalunya-Lliures per Europa, al Principat, i Lliures per Europa-Junts a les Illes Balears, el País Valencià i a la resta de l’Estat espanyol– recull, des dels diversos territoris dels Països Catalans, el suport de persones convençudes que la seva acció serà la més efectiva per reivindicar el dret a l’autodeterminació i els drets civils i polítics al si del Parlament europeu, així com per defensar els interessos culturals, lingüístics, socials, econòmics i ambientals comuns dels nostres pobles germans.
Que, de fet, aquestes eleccions europees esdevindran un marc referendari on no caben ni tacticismes ni partidismes. Donem força, doncs, al President legítim de Catalunya i a l’aspiració de la República Catalana votant la llista que encapçala.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
@plens... noi, no ens coneixes prou be. Si tú sabéssis de quants personatges n'estem plens nosaltres,... i si et penses que hem arribat fins aqui per deixar-ho en mans d'ineptes (als que tú votes) estàs molt equivocat i sense esperances d'entendre-ho, com seria prudent i untel·ligent. Son més de 300 anys de desavinences i ara ja arribat el moment, vista la incapacitat del Ñ per asseure's a dialogar. I no em digueu que és el Govern català qui no ha volgut perque no es veritat. El que no volem és un diàleg de besugs o parlar de fútbol o del temps que és la condició vostra. El que et deia: ineptes
¿Todavía no os ha bastado?. Hay motivos más que suficientes para estar "plens" de este personaje.