TW
0

Unes 200 persones vinculades a l'àmbit de la comunicació periodística han assistit aquest divendres a la concentració de professionals del sector convocada en la plaça de Cort, on s'ha llegit un manifest amb el qual han exigit «una comunicació digna i feminista», han alertat de la precarietat laboral entre les dones periodistes i han demanat aconseguir una representació paritària en els llocs de direcció dels mitjans de comunicació.

El manifest ha estat llegit per una representant del Sindicat de Periodistes de Balears (SPIB), Tona Pou; una altra de l'Associació de Periodistes de Balears (APIB), Cristina Sastre; i una altra de la plataforma de comunicació feminista ComfemIB, Aina Vidal.

La concentració, convocada aquest migdia, ha congregat professionals de periòdics, televisions i ràdios, agències de comunicació i gabinets professionals d'institucions i partits, entre altres perfils.

En el manifest, citant dades del SPIB, han alertat que són les dones les que pateixen «més precarietat» en el sector de la comunicació, perquè són les que acumulen més contractes temporals i els qui de forma majoritària opten per agafar excedències o reduccions de jornada per la situació familiar. També han ressaltat que set de cada deu dones periodistes cobren menys de 1.600 euros, i que una de cada tres afirma haver-se sentit discriminada en el treball per ser dona.

Per això, han demanat combatre «la bretxa salarial, el sostre de cristall, la precarietat i l'assetjament laboral i a les xarxes».

Comunicació digna
Quant als mitjans de comunicació, els han exigit que «vetllin per la funció social que han de complir i extremin la cura en les notícies sobre violència masclista i posant el focus en l'agressor, no en la víctima»; i impulsin «continguts que lluitin contra la mercantilització generalitzada dels cossos de les dones, assegurant-se que les imatges de les dones en la publicitat o en les informacions reflecteixin la diversitat del sexe femení».

També han animat als professionals de la comunicació a abandonar «els estereotips i els prejudicis en les notícies»; a reflectir «igualtat en el protagonisme de les notícies, en els titulars i en les fotos»; a donar «veu a més especialistes dones»; i a utilitzar «dades desagregades per sexes, per a evidenciar els focus que produeixen una major desigualtat».

«Volem un periodisme inclusiu en el seu llenguatge, que no invisibilitzi i que no discrimini per raó de gènere, ètnia o classe», han conclòs.