Aquest diumenge es dóna el sus a l'Any Nou Xinès i la barriada de Pere Garau s'engalana per celebrar aquesta fita. Des del matí fins al capvespre se celebraran nombroses activitats amb la participació de la comunitat xinesa de Palma.
En primer lloc, el batle de Palma i cap de llista de Més per al municipi, Antoni Noguera, i voluntaris de l'Obra Cultural Balear, i del barri distribuiran un refrescant 'Bon dia, beguda mallorquina de taronja' entre els voluntaris i participants de l'any nou xinès.
A les 10,00 començarà el ball del drac i dels lleons amb la música dels xeremiers. Seguidament actuaran els Castellers de Mallorca i per acabar la inauguració s'interpretarà La Balanguera. Després, tal com han anunciat els organitzadors, tota la diada estarà centrada en la cultura xinesa amb música, actuacions i exposicions.
La diada està organitzada per l'Associació Xinesa de les Illes Balears (ACHINIB) i comptarà amb la presència del conseller consular de l'Ambaixada de la República Popular de Xina, Zhu Jian.
1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:
"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:
"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"
("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)
1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",
http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html
1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)