Països Catalans: quan volent negar, afirmes...

La unitat de la llengua catalana és un fet científic inqüestionable. L'existència d'uns certs lligams històrics i culturals amb part dels territoris de parla catalana, igualment no es pot negar. Ara bé, convertir això en la matèria primera amb la qual bastir una nació imaginaria ja és mesclar ous amb caragols. I voler imposar aquesta al·lucinació als altres, tot convertint-la en dogma de fe i menyspreant com a feixistes als qui no hi combreguin, evidencia de més a més una mentalitat totalitària i excloent.

No és igual una persona agnòstica que una atea. Aquesta nega déu, és a dir, que sap què és i, per tant, hi creu, mentre que s'agnòstica no sap ben bé què és i ni s'ho planteja. Si tota aquesta gent nega es Països Catalans fins a's punt de fer-ne una resolució parlamentària és que en senten s'alè en es clatell i tenen sa coua de palla. A Turquia (a s'estat turc, vaja) està prohibit esmentar el Kurdistan i es seu gentilici

Quin valor pot tenir un decret sortit d'un parlament autonòmic i, votat per uns diputats fanàtics, decretant que fets històrics i culturals, documentats i comprovats no existeixen? Varen guanyar les eleccions perque varen prometre acabat amb l'atur i la crisi, problemes no just no arreglaren, sinó que van fer més grossa, mentres aprofitaven el poder que els havien donat uns ciutadans desesperats, per atacar i destruir la nostra (i també la seva) cultura. Presó, es mereixen