Miriam Hatibi és autora del llibre 'Mira'm als ulls. No és tandifícil entendre'ns'.

Miriam Hatibi és autora del llibre 'Mira'm als ulls. No és tandifícil entendre'ns'. | dBalears

dBalearsPalma15/04/18 0:00
TW
0

Miriam Hatibi és portaveu de la Fundació Ibn Battuta i membre activa de la comunitat musulmana a l'Estat espanyol. Ha visita Mallorca i la 'La Vila del Pingüí' d'ONA Mediterrània per presentar el seu llibre 'Mira'm als ulls. No és tandifícil entendre'ns'.

- Vostè diu que el fet de mirar-se els ulls és una primera passa necessària per iniciar qualsevol conversa; entenem que no ens mira'm suficientment als ulls?
- La idea de mirar als ulls és més com anecdòtica, per explicar la idea de com ha d'iniciar-se un diàleg; que sempre és amb les ganes d'escoltar i d'aprendre. No només dir el què pensem sinó aprendre de l'altra persona i posar-nos d'igual a igual. Cal que sigui una conversa sincera i molt oberta.

- D'on surt la necessitat de crear aquest llibre, en quin moment vares pensar de publicar-ho?
- La idea del llibre venia de fa bastant de temps, el que passa és que mai m'he vist a mi mateixa com una persona capaç d'escriure un llibre. Ara bé, moltes idees ja tenia ganes de plasmar-les i ja en el meu entorn hem deien de que ja es notava que tenia ganes d'escriure. Molts dels temes que surten són resultat d'experiències o de temes que he anat trobant a xerrades, entrevistes, en diferents moments on he vist que hi ha hagut aquests diàlegs i que hi havia coses que no estaven prou explicades.

- Fins a quin punt és correcte parlar de primeres o segones generacions per identificar certs col·lectius?
- Quan parlar de 'segones generacions' el que estem dient és que del que es tracta és d'una 'segona generació d'immigrants'. Això duu implícit que assegurem que una persona sempre tindrà aquesta condició 'd'immigrant'. És veritat que som fills d'immigrants i molts potser han vingut aquí de petits, però hi ha tota una evolució i un creixement que s'ha fet aquí. Llavors, parlar de segona generació d'immigrants no té sentit perquè el que fem és posar l'etiqueta o l'èmfasi en el procés migratori i no en la identitat plural. L'origen només és una part de la identitat d'una persona.