Costums nadalencs arreu del món

Bulgària

La nit de Nadal búlgara acull set plats de vegetals i fruita, un per cada dia de la setmana. En algunes llars el menú arriba a dotze plats –pels mesos de l'any– o a nou –pels mesos de gestació. La koledna pitka –de farina, ou, sucre, mantega i llet– amaga a l'interior una moneda: tocarà a algun dels comensals i li portarà sort per a tot l'any. La carn com a ingredient reapareix a partir de dia 25. En el mateix sentit, la banitsa és el pastís imprescindible en aquests dies festius: dolç o salat i amb paperets de bons desitjos a l'interior durant el Nadal. Assaborir una mica de cada preparació és el secret per gaudir uns pròspers dotze mesos. La taula queda parada tota la nit, per si les ànimes en volguessin un tast.

Filipines

Maligayang Pasko!, és l'expressió que desitja un bon Nadal a les Filipines. Dues persones caminen a la recerca d'hostatge interpretant les figures religioses de Josep i Maria la nit del 24 de desembre. La parella demana entrar a les cases, fins que arriba a l'església, on acabarà aquesta peregrinació panunuluyan. La missa se celebra després, amb el passeig fins a l'altar d'infants que acompanyen Maria i Josep. Els assistents entonen el Glòria quan la figura de Jesús, portada per Maria, arriba al bressol. Aquest vespre per sopar es menja pollastre, pernil, formatges, fruita i xocolata calenta. El Nadal de les Filipines comença pel setembre i acaba el gener; la beguda calenta salabat i els dolços d'arròs kakanin acompanyen els cants de Nadal o el parol, la torxa dels Reis d'Orient.

Guatemala

El tamal de Guatemala és present en el menú de Nadal: massa de blat de les Índies farcida amb raïm, panses i carn de porc o de pollastre. El ciri blanc s'encén el 24 de desembre per anunciar que la llum del món és Crist. La crema dels objectes vells de casa s'efectuarà el 7 de desembre: la crema del diable és el nom d'aquesta tradició, que cada vegada més es representa amb un diablet casolà feta cendra a la porta de casa. L'objectiu és cremar la maldat de manera simbòlica. Les imatges de Maria i Josep prendran protagonisme fins al 24 de desembre amb processons al carrer: si la processó arriba a cap casa es retrà un homenatge amb oracions i berenar a les dues figures. Els petits coets per a infants són freqüents els dies 24, 25, 31 de desembre i l'1 de gener.

Etiòpia

Les esglésies construïdes en roques volcàniques o les que disposen de dissenys més actuals acullen el gänna d'Etiòpia. Els participats reben una espelma a l'entrada del recinte i dones i homes se situen de manera separada: hauran caminat al voltant de l'espai tres vegades abans d'aturar-se a oir la missa. La injera –de farina, aigua i oli– amb el cuinat de pollastre doro wat és un dels plats nadalencs més populars. En aquestes dates se sacrifiquen cabres, ovelles o ocells i es prepara la cervesa casolana tella. Els infants jugaran al joc de gänna durant el dia i els joves a la nit: un pal per a cada participant i una pilota que s'haurà de dipositar en els indrets escollits per marcar. El dia abans del gänna es manté el dejuni fins a després de la missa, que s'haurà celebrat amb vestits blancs.

Alaska

Les Gristuusaaq suu'uq són les tonades més sonades a les cases d'Alaska per Nadal. Aquestes cançons recorden que Crist ha tornat. També les estrofes del Mnogaya leta desitgen que Crist et permeti moltes llàgrimes o molts d'anys. La celebració és acompanyada de galetes, dolços o pastís de peix. Els infants recorren les cases amb una estrella de paper subjectada a la camiseta mentre entonen aquestes nadales. En alguns indrets, com la ciutat de Palmer, són populars les racing smoosh al Nadal: curses sobre la neu en equips de quatre persones. Cada equip usa dues superfícies de fusta, una per a tots els peus esquerre i una altra per a tots els peus dret. Guanya l'equip que abans arriba a la distància de 50 metres.

Portugal

El Pai Noel és l'encarregat de portar els regals nadalencs als infants de Portugal. El foc és un dels símbols més comuns aquests dies i la tradició de cremar un gran tronc durant la nit es repeteix cada any a regions com Bragança o Castelo Branco. El triomf de la llum per sobre de l'obscuritat o l'esperança d'un bon any nou dependrà de la durada d'aquestes fogueres. La joventut de Bequerenças (Castelo Branco) acostuma a plasmar creus blanques en els portals de les llars: segons la tradició, un soldat d'Herodes marcà de blanc l'indret on cregué que havia trobat la verge Maria. Els veïns havien marcat totes les cases amb aquesta creu quan el soldat tornà a cercar-la.