L'obesitat segueix augmentant entre els adults joves de les Illes Balears

Els canvis socials vists en la primera dècada del segle XXI a les Balears (com ara l’augment de la població  i els canvis en els estils de vida i en els patrons dietètics), com també la tendència a l’augment de l’obesitat arreu d’Espanya, suggereixen un arrelament de l’epidèmia del sobrepès i l’obesitat en la població adulta de les Illes Balears.

En aquest sentit, la tesi doctoral de Josep Lluís Coll Villalonga, defensada a la Universitat de les Illes Balears, té com a objectiu conèixer la prevalença actual de sobrepès i obesitat en la població adulta de les Illes Balears (18-55 anys), avaluar la tendència de sobrepès i obesitat en el període 2000-2010, i determinar-ne els factors predictius (per exemple, factors sociodemogràfics, estils de vida, pràctica d’activitat física en el temps lliure i autopercepció de la imatge corporal). La tesi, que s’ha fet en el marc de l’activitat investigadora del Grup de Recerca en Nutrició Comunitària i Estrès Oxidatiu de la UIB i el CIBEROBN, l’han dirigida el doctor Josep Antoni Tur Marí i la doctora Maria del Mar Bibiloni Esteva, del Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut de la UIB.

La tesi apunta que el 2010, la prevalença de sobrepès, obesitat i obesitat abdominal de la població adulta de les Illes Balears (18-55 anys) va ser del 29,4 per cent, de l’11,2 per cent  i del 33,1 per cent respectivament. Si bé no s’observaren diferències entre sexes en la prevalença d’obesitat –11,8 per cent en homes i 10,8 per cent en dones-, els homes varen presentar una prevalença més gran de sobrepès (35,9 per cent) i d’obesitat abdominal (37,9 per cent) que les dones (24,9 i 29,7 per cent, respectivament).

En general, tot i que en la primera dècada del segle XXI no s’observaren canvis en la prevalença de sobrepès/obesitat en la població adulta de les Illes Balears, la prevalença d’obesitat s’incrementà del 5,1 per cent al 8,3 per cent en els adults joves (18-35 anys). Aquest increment de prevalença d’obesitat no està associat amb el gènere, la procedència o l’estat professional. Malgrat això, mentre que la prevalença de sobrepès/obesitat va augmentar entre els individus inactius, va disminuir entre els actius. En el cas de les dones joves (18-35 anys), la prevalença de sobrepès/obesitat disminuí un 58 per cent entre les que es troben en estat laboral actiu. En el cas de les dones de mitjana edat (36-55 anys), no hi hagué diferències en la prevalença de sobrepès/obesitat, i el nivell educatiu fou l’única variable associada.

Insatisfacció amb el propi cos

El 75 per cent de la població adulta de les Illes Balears mostrava insatisfacció amb la seva imatge corporal, i quasi la meitat (45,1 per cent) no mostrà símptomes de preocupació amb el seu pes corporal. El 81 per cent de dones mostraren més insatisfacció amb la seva imatge corporal, i en els homes el percentatge fou del 67,1 per cent. En aquest sentit, les dones nascudes a Amèrica del Sud mostraren un major grau d’insatisfacció amb la seva imatge corporal, però, a la vegada, una major conscienciació amb el seu pes.

En el període 2000-2010, tot i que els resultats mostraren un augment del percentatge de gent que no aportà la seva estimació de pes o alçada, de manera general no es veieren canvis en l’estimació del pes, alçada i índex de massa corporal (IMC) de la població adulta de les Illes Balears. Els homes amb un pes normal i la població obesa de mitjana edat (36-55 anys) de les Illes Balears mostraren un augment de sensibilitat en l’estimació de l’IMC.

La prevalença de la dislipidèmia en la població adulta de les Illes Balears va ser del 23,3 per cent. Aquesta prevalença s’associà a l’edat, el sexe –en els homes-, l’excés de pes corporal, l’obesitat abdominal, el consum de tabac i la síndrome metabòlica.

Els adults joves (18-35 anys) es mostraren com un grup d’alt risc sanitari. Tot i la tendència mostrada d’augmentar l’obesitat en el període 2000-2010, varen declarar un grau de satisfacció més gran amb la seva imatge corporal que els adults de mitjana edat. A més, s’observà com un 12,8 per cent presentava dislipidèmia, i només 1 de cada 10 ho sabia.