Siddhu Sintes: «La construcció amb palla i terra forma part del necessari canvi de paradigma en la construcció»

-DdB: És evident que haurem de parlar d'incendis i de porquets: facem-ho i ja n'haurem sortit.

-Siddhu: Sí, són les inquietuds estrella.

El conte dels tres porquets és interessant perquè és un bon exemple d'allò que ens hem empassat culturalment sense plantejar-nos. L'animal en la seva forma natural és el dolent i l'animal domesticat és el bo, i la seguretat davant l'amenaça de la naturalesa és la rigidesa. Per a mi és propaganda de la nostra cultura, que diu que la naturalesa és dolenta i l'hem de domar, i un pic fet això la podem explotar com ens convengui.

El descrèdit que es fa de la casa de palla del porquet és que la seva casa és fluixa i el llop bufant la desfà, i en contraposició tenim la casa de pedra, que és sòlida i resisteix, però aquesta disjuntiva és absurda: la pedra, com la palla, és un material natural amb excel·lents propietats: si ho dubtau, anau a veure la Seu! La pedra és estable i dura i resistent a càrrega, a més d'altres virtuts. La pedra assoleix l'estabilitat per la duresa, la palla ho fa per la flexibilitat.

Algú s'imagina una casa de pedra com una pila de pedres? Supòs que ningú s'imagina una casa de palla com una muntanya de palla a lloure. Si la palla està embalada, correctament armada, amb anells de fusta i referida amb terra, se converteix en un cos estable, amb una diferència clara amb una casa de pedra: la seva flexibilitat.

En cas de terratrèmol, per exemple, una construcció amb bales de palla pot és molt interessant: se podrà deformar, però li costarà més esbucar-se que a una casa de pedra. La de pedra no es deformarà: aguantarà o romprà. Són dos materials, dos conceptes. Els dos són materials naturals i per tant és desitjable promoure'n l'ús, cadascun en les aplicacions en que és més valuós.

I què passa amb els incendis?

En les bales, la palla està molt comprimida i per tant hi ha poc oxigen: això dificulta que cremin. Un pic alçat el mur, aquest es sol revestir amb un morter de terra, que és un material incombustible... Un temps, d'aquesta mescla de terra i palla es feia el collaret que envoltava l'entrada d'aire de les fornals, que és el punt de màxima temperatura, i cada any, el primer dia de les festes del poble, perquè tengués temps d'eixugar, es canviava per un de nou... un any en contacte directe amb el foc! No hauria de sorprendre que amb un gruix de 4 o 5 cm de terra protegint la palla sigui suficient per obtenir una resistència al foc de 90 minuts -RF90-, que és el que demana el codi tècnic per edificis d'ús públic... el triple del que es demana per un habitatge.

Com va començar la teva curolla amb la construcció amb palla?

Era l'any 2008 i vaig tenir l'oportunitat de comprar una finca al prepirineu de Saragossa, tocant amb Navarra. Ecologia. Co-suficiència. Salut. Tenia un púding mental de moltes idees i una certa predisposició. Cercava un model de construcció net, senzill, ecològic. Volia reconstruir una borda de pedra, i abans fer una cosa petita i ràpida per viure-hi mentrestant. Llavors vaig anar a una conferència a Pamplona de l'arquitecte Iñaki Urkia sobre construcció amb palla, i va ser com una revelació. Ell ens va ajudar amb el disseny bioclimàtic i amb els detalls constructius, però sobretot amb una senzillesa coherent, contundentment argumentada, que impregna tot el que fa. Vàrem començar la casa de palla com una construcció de suport i es va convertir en la construcció central del projecte. Vivint-hi vaig reflexionar molt sobre els seus avantatges, vaig clarificar dins el meu cap el model constructiu i vaig arribar a la conclusió que una casa amb palla, terra i fusta com a materials principals i amb un disseny bioclimàtic és una de les millors construccions que els humans podem fer.

Sona molt contundent, tants avantatges té la construcció amb palla?

La construcció a base d'acer i formigó és avui dia responsable d'una gran part de les nostres emissions de CO2: la cocció de la pedra calcària a altes temperatures per obtenir-ne ciment, o l'extracció del ferro, amb els seus impactes en origen, i el seu transport i transformació. I quan estan fetes, tenim l'operació d'aquestes cases: cases poc eficients i mal aïllades que requereixen l'aportació de grans quantitats d'energia per mantenir-les a unes temperatures confortables.

La palla és un material natural, especialment ric en carboni que la planta del cereal ha obtengut fixant diòxid de carboni de l'aire, és a dir, retirant CO2 de l'ambient... És descontaminant! És abundant i n'hi ha quasi per tot, per tant el transport pot ser mínim. Un pic tenim la palla, només l'hem d'embalar... i fins i tot això es podria fer amb low tech. Processat mínim, mínima energia encapsulada.

També tenim la seva capacitat aïllant. La bala de palla és un paquet de minúscules càmeres d'aire amb un valor aïllant altíssim. Això fa que una casa amb parets de bales de palla tengui unes pèrdues de calor molt baixes, i per tant sigui molt fàcil encalentir-la i mantenir-la calenta. En operació, la casa també té unes emissions molt baixes... com la despesa en calefacció!

Des del punt de vista ecològic és un material difícil de superar. Construir cases de palla de forma massiva ajudaria a reduir l'escalfament global. I si un dia la casa s'abandona i es converteix en una runa, tota aquesta palla es compostarà i serà sòl fèrtil perquè hi segueixin els processos de la Vida!

Això parla d'un cicle complet...

Sí, és així: el meu ideal és una casa compostable! La palla té moltes característiques que la fan respectuosa amb el planeta. Però a més, una casa de palla és una casa sana per les persones que hi viuen, perquè la palla és un material natural sense emissió de tòxics. A les persones que hi puguin tenir al·lèrgia, els proposaríem que entrassin a l'obra quan les parets ja estiguessin referides de terra. I llavors tenim que és un material abundant i accessible, cosa que limita el seu cost. I renovable...

La construcció natural, basada en materials naturals amb un processat mínim, pot formar part del molt necessari canvi de paradigma en la construcció. L'arquitectura bioclimàtica és un altre ingredient imprescindible.

Ja n'has parlat un parell de vegades, del bioclimatisme. Què és?

El bioclimatisme és una arquitectura intel·ligent., una forma de disseny on s'aprofita l'orientació, les obertures, els voladissos, l'aïllament, la massa tèrmica, l'aigua i la vegetació, entre altres, per climatitzar i calefactar de forma passiva la casa, aprofitant la calor del Sol i les característiques físiques del moviment de l'aire. Només amb una bona orientació i seguint els criteris bioclimàtics, un arquitecte pot millorar molt el comportament tèrmic d'una construcció. És necessari que s'estengui com una pràctica comuna. Qui podria estar orgullós d'un habitatge que necessita cremar fòssils per encalentir-se, podent dissenyar-ne una que s'encalenteix amb el Sol?

Tornem als referits de terra. Alguns dirien que això és anar enrere...

En una civilització que és molt a prop del col·lapse, com la nostra, ens convendria reflexionar si les bases de la nostra cultura, allò que hem donat per suposat i per bo, no és precisament el que ens duu a estimbar-nos. Un dels drames de la nostra cultura és que sistemàticament qualificam de dolenta la saviesa de les generacions anteriors i la descartam... i acceptam com a bona qualsevol tecnologia, només pel fet de ser nova. Això és un fet diferencial amb les cultures humanes que tenen un sistema de vida que es podria mantenir indefinidament, sense comprometre ni l'entorn on aquests humans viuen ni la vida de les altres espècies amb les que comparteixen el territori. Malauradament, la nostra cultura, que és clarament «creixentista» i expansionista, pressiona amb força i està a punt d'extingir aquestes altres formes humanes d'entendre la Vida.

I construir amb terra forma part d'aquesta reflexió?

Sí, construir amb terra és anar enrere, cap a un model de construcció que no col·lapsava el medi on els humans vivien, i que es podia sostenir indefinidament. Això és important. Ens diuen: i les grans construccions, es poden fer amb aquests materials? Jo contest amb una altra pregunta: necessitam veritablement aquestes grans construccions? I si les feim, ens ajudaran a seguir tenint planeta on viure d'aquí a cinc-cents anys? Perquè jo no sé si necessitam segons quines construccions, però si els humans volem seguir vivint, el que sí que necessitam és aquest planeta viu i sa.

Si volem sobreviure com a espècie és imprescindible mirar enrere i recuperar la saviesa i els materials i sistemes constructius que manejaven els nostres vells. Si ho mesclam amb un poc de flexibilitat mental i amb quatre coneixements i tècniques contemporànies, podem fer un còctel constructiu que cobreixi totes les necessitats que requereix una llar pels humans, i alguns luxes!, sense comprometre les condicions favorables per la Vida que fan d'aquesta Terra un paradís.

Quines característiques tècniques té la construcció amb terra?

Tenim la terra cuita, que és molt interessant i ens aporta elements molt valuosos, com les teules, però del que us vull parlar és de la terra crua.

La terra crua és un dels materials més afins a l'organisme de l'ésser humà, i per tant dels més saludables per fer-ne una llar. Tots els materials amb que hem construït el nostre cos hi vénen, de la terra. Tant és una magdalena com un plat de llenties: són fills de l'aigua i del Sol, i vénen de la terra. Els humans som terra. Idò resulta que per pastar un morter hi mesclam argila i arena, i hi afegim aigua per donar-li plasticitat i poder-lo aplicar, però quan és sec, encara manté un grau d'humitat dedins. Certes autoritats expliquen que un revoc d'almenys 3 cm d'argila tendeix a crear un ambient amb un 50-60% d'humitat... la humitat òptima per nosaltres! Casualitat? No, conseqüència directe de l'afinitat entre la terra i el nostre organisme.

Des del punt de vista de la responsabilitat ecològica, la terra crua també és molt interessant, perquè és un material amb un processat mínim o nul: no s'ha de coure, no s'ha d'empaquetar, és abundant i per tant s'ha de transportar poc... S'extreu i s'aplica: emissions baixíssimes. Com a molt es porga, o es mol per aplicacions d'acabats. Fas una casa amb murs de terra crua, i si no t'agrada, o te'n canses, la desfàs i en pots fer una altra. O un hort! No la feim malbé pel fet de posar-la a un referit, i és un material totalment reutilitzable, sense transformació ni encapsulament d'energia addicional: la tornes mesclar amb aigua, la pastes, i per amunt.

Ah, espera, i té inèrcia tèrmica! La inèrcia tèrmica és la capacitat d'un material per absorbir grans quantitats de calor, i deixar-la anar poc a poc. Això estabilitza la temperatura. En aquest sentit és complementària de la palla: el referit d'argila agafa la calor i la mantén, protegida per la palla, que impedeix que fugi. La confortabilitat tèrmica és altíssima.

Per posar en pràctica tot això que expliques hauríem de fer un canvi de xip important...

Sí, un crack mental, diria jo. I això es podria aplicar a tots els àmbits de l'acció dels humans. Però parlant de construcció, és imprescindible un canvi de paradigma. És necessari passar de l'especulació a cobrir necessitats, dels beneficis monetaris al bé comú, de consumir recursos a preservar-los, de destruir el planeta, a cuidar-lo. Les persones que habitam cases i els que en dedicam a la construcció i a l'arquitectura hi tenim una responsabilitat, en això. És hora que la complim.

Al final, no haurem parlat del taller...

Se'ns ha fet tard... El taller es farà la setmana que ve. La gent que en vulgui saber més que entri a sacasadepalla.blogspot.com