Els responsables del projecte mostren molta satisfacció per l'eficàcia de la vacuna. | Efe

TW
7

Un equip del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha presentat els primers resultats en humans d'una prometedora vacuna contra el VIH, desenvolupada i patentada per aquest organisme, que ha aconseguit induir una resposta immune contra el virus en el 90 per cent dels persones que l'han rebut. A més, aquests efectes es mantenen durant almenys un any en el 85 per cent dels casos.

Així ho ha assegurat l'investigador del Centre Nacional de Biotecnologia Mariano Esteban, responsable d'aquesta investigació en què també han participat l'Hospital Clínic de Barcelona i el Gregorio Marañón de Madrid.

"La vacuna ha demostrat ser altament immunogènica i segura", ha assegurat aquest investigador, que es felicita que aquest prototip, conegut com 'MVA-B', pugui incloure's "entre la primera divisió de les vacunes contra el VIH" que s'estan investigant actualment, en ser "tan potent com algunes i molt més que moltes d'altres".

El desenvolupament d'aquesta vacuna es va iniciar fa més de 10 anys i, en concret, actua sobre el subtipus B del VIH, el més prevalent a Europa i Amèrica. El primer estudi en fase I realitzat en humans ha inclòs a un total de 30 individus sans, que van ser seleccionats del total de 370 voluntaris que s'havien ofert a participar en aquesta pionera investigació. D'aquests, 24 van rebre per via intramuscular la vacuna en tres dosis i, els altres sis, van ser tractats amb placebo. En ambdós casos, es va realitzar un seguiment durant 48 setmanes i, segons van observar, el 90 per cent dels casos van desenvolupar una resposta immune que es va mantenir en el temps en la majoria d'ells (85%).

Cap efecte secundari greu

A més, aquest assaig clínic també ha demostrat la seguretat del fàrmac ja que, dels efectes secundaris que s'han detectat, "cap no ha compromès la salut dels voluntaris". La majoria van ser els mateixos que produeix qualsevol altra vacuna, principalment de tipus local a la zona de la injecció. L'objectiu d'una vacuna en individus sans és aconseguir que el seu sistema immunològic estigui preparat per detectar i aprendre a combatre els diferents components del virus. En aquesta tasca juguen un paper important tant els anticossos com determinades cèl·lules clau en la defensa contra patògens, com són limfòcits T CD4 i CD8.

Segons explica l'investigador del Clínic de Barcelona, Felipe García, altre dels responsables d'aquest estudi "encara que la vacuna ha demostrat ser capaç d'estimular tant a cèl·lules com anticossos, els següents estudis ens han de demostrar si aquestes defenses són suficients per protegir els éssers humans del virus". No obstant això, afegeix Esteban, el que sí que ha demostrat aquest compost ha estat que la capacitat d'estimulació és "més alta" que la que han ofert altres vacunes en fase d'estudi més avançat, "la qual cosa fa que valgui la pena seguir amb el seu desenvolupament". De fet, els investigadors han anunciat que ja estan buscant "més suport i recursos" per poder continuar amb la seva investigació i passar a un estudi en fase II, amb més pacients i amb un temps de seguiment més prolongat.

Provar-la en pacients

Així mateix, han anunciat que la pròxima setmana iniciaran un altre estudi en fase I per conèixer la seguretat i eficàcia de l'esmentada vacuna en individus ja infectats amb el VIH. "Moltes vacunes preventives se solen provar-se també com terapèutiques", assegura Esteban, amb l'objectiu de que comprovar si aconsegueixen induir un record immunològic "que permeti frenar al virus en aquests pacients quan abandonin el tractament".

En aquest estudi participaran 30 pacients en tractament estable que mai no han presentat immunodeficiència gràcies a l'ús d'antirretrovirales i, segons expliquen, l'objectiu és "comprovar si la vacuna és capaç de controlar la càrrega viral del VIH". Tanmateix, en ambdós casos -tant en el seu potencial preventiu com en el terapèutic- els investigadors no volen posar dates sobre la seva sortida al mercat i recorden que "han hagut de passar 10 anys fins a concloure aquest primer estudi". "Una resposta immune del 50 per cent ja seria un assoliment per aconseguir la seva comercialització", assegura l'investigador del Gregorio Marañón Juan Carlos López Bernaldo de Quirós, també responsable d'aquest estudi, ja que "així s'evitarien milions de morts".