TW
0

Els científics han trobat proves que les femelles de plesiosaure, uns rèptils marins que daten de fa gairebé 80 milions d'anys, gestaven embrions fins a la seva maduresa i els parien com ho fan les balenes i els dofins, segons un article publicat a la revista Science. La prova és en un Polycotilus latippinus de 4,70 metres de llarg, una de les espècies gegants, carnívores i amb quatre aletes conegudes amb el nom de plesiosaures, el fòssil de la qual s'exhibeix a la sala de dinosaures del Museu d'Història Natural a Los Angeles (Califòrnia).

Les restes de l'animal, que visqué durant l'era mesozoica, contenen petrificat un embrió que mostra gran part del cos en desenvolupament, inclosos una costella, vint vèrtebres i els ossos de les espatles, malucs i aletes. L'estudi l'han efectuat Robin O'Keefe, de la Universitat Marshall de Virgínia Occidental; i el director de l'Institut de Dinosaures del museu, Luis Chiappe, prominent paleontòleg i que altres vegades ja ha generat intenses polèmiques per la seva teoria sobre l'origen de les aus. O'Keefe i Chiappe sostenen que el fòssil i el seu fetus són la primera mostra que els plesiosaures donaven a llum cries vives en lloc de covar-les en ous.

Encara que el naixement d'exemplars vius s'ha documentat en diversos grups de dinosaures aquàtics del mesozoic, fins ara no s'havia trobat cap indici que això hagués succeït en l'important ordre dels plesiosaures.

Grups socials

Chiappe i O'Keefe
van una passa mes allà en la seva hipòtesi i sostenen que aquests animals varen ser únics entre els rèptils marins, perquè tenien un sol descendent en cada part i es devien organitzar en grups en què es cuidaven mútuament les cries. Segons l'equip de científics, la vida social dels plesiosaures era més semblant a la dels dofins moderns que a la dels rèptils.