L'ozó no és només una qüestió de pell

L'objectiu és preservar la salut de la població, especialment la de persones asmàtiques o amb problemes respiratoris, ja que a l'estiu és quan es registren els nivells més elevats d'aquest contaminant per l'elevada radiació solar. Per aquest motiu, el servei podrà ser consultat fins al mes de setembre.

L'ozó troposfèric és aquell que es localitza a la regió inferior de l'atmosfera terrestre (la troposfera), la més pròxima a la superfície i on es troba l'aire que respiram (fins a aproximadament uns 15 quilòmetres d'altura).

Durant aquest període s'analitzaran els nivells d'ozó troposfèric registrats des dels 51 punts de mesurament situats per tot el País Valencià i diàriament se'n publicaran les previsions.

Un dels problemes de la gestió de la contaminació per l'ozó troposfèric és la seva naturalesa de contaminant secundari, atès que no s'emet directament des del focus d'emissió, sinó que es forma en el si de l'atmosfera a partir d'altres compostos primaris que reaccionen entre si, els òxids de nitrogen, els compostos orgànics volàtils i l'oxigen en presència de radiació solar, que és la gran responsable de l'activació de les reaccions de formació d'ozó, ja que actua com a catalitzador. És per aquest motiu que a l'època estival es registren els nivells més elevats d'aquest contaminant.

Com ens afecta?
L'ozó penetra per les vies respiratòries i, a causa de les seves propietats altament oxidants, causa la irritació de les mucoses i els teixits pulmonars. Els efectes principals observats són: irritació dels ulls, tos, mal de cap, dolors al pit, etc. I, fins i tot, quan les concentracions són molt altes, pot arribar a causar inflamacions pulmonars.

Però l'ozó no només perjudica l'ésser humà, sinó també la resta d'éssers vius. Per exemple, és molt tòxic per a les plantes; n'afecta les parets cel·lulars, disminueix l'activitat fotosintètica i en perjudica el creixement, fet que provoca una disminució de la vegetació natural i de la producció agrícola.