Les cèlebres criatures blaves amb gorra blanca que va crear el dibuixant belga Peyo són vistes en un llibre publicat a França com a arquetips d'una "utopia totalitària amb tints estalinistes i nazis", que els allunya de la innocència predominant en l'imaginari popular. El petit llibre blau: anàlisi crítica i política de la societat dels barrufets, del francès Antoine Buéno, situa sota la lupa aquesta societat de petits éssers i conclou que reprodueix estereotips racistes, totalitaris i antisemítics. Des del Gran Barrufet, cap únic i autoritari de la comunitat, fins al corporativisme social d'aquests personatges ficticis, l'obra repassa, des d'una nova òptica, els principals trets del popular llogaret per defensar la seva tesi.
El personatge de Gargamel, el nas aguilenc del qual "recorda una caricatura antisemítica" i el moix del qual es diu Azrael, és un altre dels estereotips denunciats, als quals s'afegeix Barrufeta, única dona del poblat i idealitzada per la seva bellesa, que coincideix amb el perfil ari tant en el color dels ulls com en el dels cabells. El tractament de la invasió de barrufets negres en un dels àlbums és, per Buéno, una de les proves d'enaltiment de la puresa de sang que preconitza aquesta societat, que viu en autarquia i té un sistema de producció proper al col·lectivisme.
Són els barrufets un societat feixista?
Un llibre sobre aquests coneguts personatges infantils assegura que són “totalitaris i antisemítics”
París12/06/11 0:00
També a Ara
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Quins maldecaps. Els problema actual no són els barrufets, sinó els feixistes que aprofiten la crisi per fer el discurs de la barbàrie a cada casa (gràcies a les concessions d'ona dels mal anomenats demòcrates). Ara tenim cada dia convidats no desitjats davant la taula. Aquesta és la misèria d'això que en diuen democràcia i no ho és.