El poeta i cantautor canadenc, Leonard Cohen.

El poeta i cantautor canadenc, Leonard Cohen. | Miquel Àngel Canals - Efe

EfeOviedo02/06/11 0:00
TW
0

El poeta, cantant, narrador i compositor canadenc Leonard Cohen, el trobador de la veu cavernosa, ha estat premiat amb el Príncep d'Astúries de les lletres per la seva "imatgeria sentimental", un món en el qual "la poesia i la música es fonen en un valor inalterable que ha influït en tres generacions de tot el món", segons va destacar el jurat reunit ahir a Oviedo. De les 32 candidatures que foren presentades a aquesta edició, foren finalistes amb Cohen la també canadenca Alice Munro i el novel·lista anglès Ian McEwan. Cohen ha rebut el premi a 77 anys, i precisament li arriba d'Espanya, el país de Federico García Lorca, a qui tant admira aquest símbol de la contracultura nord-americana.

Cohen i Lorca

És tanta l'admiració que professa Cohen al poeta granadí que un dels dos fills del cantant du el nom de Lorca. A més, en el pròleg del tema que va dedicar al literat espanyol, Take this waltz, explica que, quan en va llegir els versos, va dir: "Aquí hi havia el meu món. Aquest era el meu paisatge". De gran profunditat poètica, Leonard Cohen, tot un clàssic després de ser una de les veus de la marginalitat, va començar a escriure poemes a 16 anys i a 22 va publicar el seu primer títol, Lets us compare mythologies, també inspirat en l'autor del Romancero Gitano; el 1961 va publicar el seu segon llibre, Spice box of earth.

Nascut a Mont-real el 21 de setembre de 1934, cresqué en el si d'una família d'emigrants jueus i, després de llicenciar-se en Literatura a la Universitat McGill, de Mont-real mateix, es va traslladar a Nova York. Amb el subsidi que va aconseguir per escriure, va començar a viatjar per Europa. En els anys 60 va partir cap a Grècia, on va començar a compondre cançons, i va viure durant set anys entre Europa i Amèrica. El 1963 va publicar la seva primera novel·la, El joc favorit, i l'any següent el poemari Flors per a Hitler, del qual el diari Boston Globe va dir: "James Joyce no ha mort".

Durant anys, la seva trajectòria va ser molt intensa i el va fer compaginar l'activitat musical amb la literària. Després de quatre anys de silenci musical, va tornar als escenaris el 1992 amb l'àlbum The future, que aquell any va presentar a Madrid. El 1993 va editar una nova col·lecció dels seus escrits i també va publicar Stranger Music, amb lletres de cançons, poemes i fragments d'alguns articles.

El silenci

A partir d'aquell moment, l'artista es retira a un monestir budista de Mount Baldy, un centre de meditació zen de Califòrnia, on va residir gairebé set anys. Es convertí en un monjo, a qui es va atorgar el nom de Jikan (el silenciós). Allà l'ajudaren a superar una de les seves grans angoixes, la depressió. S'aixecava de matinada, resava, cuinava, pintava, meditava... Tot un treball dur i un pòsit que ha deixat en moltes de les seves lletres carregades d'amor, però sense gens de romanticisme. No fou fins al març de 2008 que va anunciar la seva tornada als escenaris. Considerat el "Nobel de les arts", publicà el seu darrer treball l'any passat, Songs from the road.