El rei, enfadat amb la premsa

El rei està enfadat amb la premsa perquè considera que alguns mitjans de comunicació especulen amb el seu estat de salut i el presenten pitjor del que està. "Estic fatal, ja em veis", contestà Joan Carles, amb ironia, quan els periodistes que acudiren ahir migdia al palau de la Zarzuela li demanaren com es trobava, l'endemà que la Casa Reial anunciàs que el rei s'operarà del genoll dret en la primera quinzena de juny per resoldre uns "dolors articulars" conseqüència d'antigues lesions per la pràctica de l'esport. El que semblava un dels usuals comentaris irònics del rei es convertí, tanmateix, en una clara expressió del descontentament del cap de l'Estat amb el tractament que en els mitjans de comunicació es fa del seu estat de salut.

"El que us agrada és matar-me i posar-me un pi a la panxa tots els dies en la premsa. Això és el que feis", exclamà davant un reduït grup de periodistes que acudí a Zarzuela amb motiu de l'audiència que el monarca concedí als òrgans directius de la Confederació Empresarial de Madrid i de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Madrid. Després que Joan Carles es fes la foto de família amb els assistents a l'audiència, s'adreçà per segon cop als periodistes -representants en la seva totalitat de mitjans de comunicació que el segueixen habitualment- per precisar que no està disgustat amb tots els mitjans, sinó amb aquells que el presenten pitjor del que està. Clogué la qüestió opinant que, si s'especula amb el seu estat de salut, és perquè no hi ha altres notícies.
No és la primera vegada que el rei es dirigeix a les càmeres dels mitjans per protestar per les informacions que llegeix relacionades amb el seu estat de salut.

El 21 de març passat també deixà veure el seu malestar per les fotos publicades dies enrere en les quals lluïa una ombra a l'ull esquerre similar a un hematoma. Abans de rebre la presidenta d'Irlanda, Mary McAleese, al palau reial, féu broma amb els resporters gràfics que els fotografiaven i afirmà que prenien "tantes" imatges seves, que després ell "mai" no veia, perquè les que finalment es publiquen són aquelles en les quals surt poc afavorit.