Txernòbil, 25 anys de l'apocalipsi nuclear

Ucraïna i Rússia van demandar ahir reforçar la seguretat nuclear a tot el món en l'acte de commemoració del 25 aniversari de la catàstrofe a la central ucraïnesa de Txernòbil, la més greu de la història de l'energia atòmica civil, i en plena crisi per l'avaria a la planta nuclear de Fukushima al Japó. "L'aspecte principal és que entenguem amb quines forces està tractant la humanitat perquè les nostres decisions tecnològiques responguin als desafiaments que ens llança l'àtom", assegurà el president rus, Dmitri Medvédev, durant una visita a la zona d'exclusió de la localitat ucraïnesa.

Medvédev va demanar l'elaboració de noves convencions internacionals per evitar accidents com el de Txernòbil, que ocorregué el 26 d'abril de 1986, i el de la planta atòmica nipona de Fukushima, que va sofrir una cadena d'accidents després del terratrèmol i el sisme submarí de principi de març d'enguany. "Les tragèdies dels últims anys i especialment l'accident a Fukushima han demostrat que estam obligats a realitzar esforços addicionals perquè l'energia nuclear sigui autènticament pacífica", va dir.

Entre altres coses, Rússia proposa un nou sistema internacional per a l'explotació segura de plantes atòmiques amb estrictes requisits per a zones de gran activitat sísmica o amenaçades de cataclismes naturals. Medvédev ja ha enviat aquestes propostes a l'OIEA, al G8 i al grup BRICS (el Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica). "Abans del 26 d'abril de 1986 el món tenia una il·lusió de seguretat. Després d'aquesta data, ja ningú no pot tenir garanties de seguretat en el futur. Els esdeveniments a la central Fukushima 1 van confirmar aquesta amarga veritat", assegurà per part seva el president ucraïnès, Víktor Ianukóvitx.

Ambdós mandataris van viatjar a Txernòbil per retre homenatge a les víctimes de l'accident i de la fuga radioactiva. Van assistir a una missa en memòria de les víctimes de la catàstrofe a l'única església de la zona d'exclusió i van realitzar una ofrena floral al monument en honor als 28 bombers morts en l'explosió del quart reactor. La planta ucraïnesa va escampar fa un quart de segle fins a 200 tones de material fusible amb una radioactivitat de 50 milions de curis, equivalent a 500 bombes atòmiques com la d'Hiroshima.

La radiació va afectar més de cinc milions de persones, principalment a Rússia, Ucraïna i Bielorússia, segons l'Organització Mundial de la Salut. "145.000 quilòmetres quadrats de territori resultaren contaminat per radionucleids", assegurà Nikolái Azárov, primer ministre ucraïnès. A la zona d'exclusió, els nivells de radiació encara són diverses vegades superiors al normal.