La mostra inclou reproduccions d'alguns dels robots més coneguts del cinema.

La mostra inclou reproduccions d'alguns dels robots més coneguts del cinema. | Efe

EfeParís26/04/11 0:00
TW
0

La quimera de la conquesta espacial, la robòtica, els viatges en el temps i els atacs extraterrestres arriben a la Ciutat de les Ciències de París gràcies a una mostra que analitza el diàleg entre el coneixement científic i la imatgeria de la història de la ciència ficció. "Primera regla de la robòtica: un robot mai no ha de fer mal a un ésser humà", explica Robix, humanoide que interactua amb els visitants de Ciència i ficció, aventures creuades, exposició que serà oberta al públic fins al pròxim 3 de juliol. A pocs metres de Robix, els androides d'Star Wars R2D2 i C3PO, escuders de Luke Skywalker en la saga de George Lucas, posen en una vitrina al costat d'altres cibernètiques estrelles del cel·luloide com Robocop i Terminator.

Són icones de la ciència ficció que reclamen l'atenció del públic cap a un gènere que "confronta l'home amb les seves contradiccions", reflexiona Ugo Bellagamba, un dels comissaris d'una mostra en la qual es poden contemplar els vestits que van pertànyer als replicants de Blade Runner, als rebels de Matrix i als tripulants de l'Enterprise d'Star Trek. La influència mútua de la ciència ficció i els avanços científics van de la mà: des dels viatges a la Lluna fins a la clonació humana. Les explicacions sobre la història de la ciència es complementen amb coets espacials, dibuixos, manuscrits, projeccions, guions de cinema i instal·lacions plurimèdia per posar-se al comandament d'una nau de subministrament o incrustar-se en una pantalla entre onírics alienígenes.

Recorregut històric

El periple comença amb els relats del grec Llucià de Samòsata, qui ja el 180 dC imaginava els viatges amb vaixell a la Lluna que gairebé dos mil anys després materialitzarien les naus espacials d'astronautes com el rus Iuri Gagarin i el nord-americà Neil Armstrong. La possibilitat de transportar-se en el temps, tema que el novel·lista H. G. Wells va concebre el 1895 a La màquina del temps i que Albert Einstein va privilegiar el 1905 amb la seva teoria de la relativitat, també té cabuda en la mostra, igual que el salt espaciotemporal, que s'il·lustra amb aclucades d'ull als films Retorn al futur, de Robert Zemeckis, i El planeta dels simis, de Franklin J. Schaffner.

Tanmateix, les aspiracions humanes cap a mons tecnològicament més avançats, com les engendrades pels escriptors Jules Verne i Isaac Asimov i el realitzador Ridley Scott (Alien), no sempre han generat èpoques idíl·liques en què germinaven benèvoles oportunitats per a l'espècie humana. Així, la combinació d'alta tecnologia i escassa qualitat de vida del denominat cyberpunk que inaugurà la pel·lícula Blade Runner el 1982 es revela com un dels grans pilars de la mostra, en què també hi ha lloc per a societats alienades com la del film 1984, inspirat en la novel·la de George Orwell.