L'expedició Malaspina continua solcant l'oceà
La campanya oceanogràfica del vaixell espanyol Hespérides ja ha recorregut mig món recollint mostres de l'Atlàntic, l'Índic i el Pacífic fins a arribar a Sidney
El vaixell oceanogràfic Hespérides, de 85 metres d'eslora, durant l'escala a Sidney. | Roc
L'Hespérides, un dels dos vaixells espanyols de l'expedició Malaspina 2010, ha partit durant aquest mes del port de Sidney per explorar l'aigua del Pacífic Sud a fi de desxifrar els enigmes de les profunditats marines. L'equip de l'Hespérides, que partí el 15 de desembre passat de Cadis en una travessia de circumnavegació de set mesos, té dos objectius principals: avaluar l'impacte de l'activitat humana sobre el funcionament de la biosfera i explorar la biodiversitat, especialment en els fons marins.
Els científics tenen un gran interès a desentranyar els secrets de l'oceà profund, perquè és "el major ecosistema del planeta i el menys explorat", reivindica Carlos Duarte, coordinador de l'expedició Malaspina 2010. Per a això, utilitzen sofisticades tècniques d'investigació de la diversitat genòmica entre els 1.000 i 3.800 metres de profunditat marina, encara que l'altre vaixell de l'expedició Malaspina, el Sarmiento de Gamboa, ja ha pres mostres a més de 7.000 metres.
En el viatge al voltant del món, l'Hespérides, que va atracar el 30 de març al port australià, ha recollit mostres dels gasos de l'atmosfera, d'aigua i de diversos organismes com el plàncton, al pas pels oceans Atlàntic, Índic i Pacífic. Una part d'aquestes mostres es guardaran durant 30 anys perquè les futures generacions d'investigadors puguin apreciar com eren els oceans el 2010-2011.
El projecte científic adquireix el nom de l'expedició al voltant del món que van realitzar entre 1789 i 1794 els oficials de l'Armada espanyola Alejandro Malaspina i José de Bustamante per estudiar la situació dels virregnats, a més de realitzar-ne estudis cartogràfics i científics. Tanmateix, l'expedició Malaspina de 2010 no pretén seguir les petjades d'aquella proesa. La diferència és que la del segle XVII feia les investigacions científiques a terra i la investigació actual es concentra en l'estudi multidisciplinari de l'oceà. En el periple de l'Hespérides s'ha observat, per exemple, l'abundància a l'oceà Índic d'un cert tipus d'alga amb una gran concentració de sílice. L'organisme esmentat contribueix al procés conegut com la "bomba biològica", atès que absorbeix CO2 per fotosíntesi, explicà Susana Agustí, cap científica de l'Hespérides durant la travessia feta des del port de la ciutat australiana de Perth al de Sidney.
També a Ara
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- L’organització juvenil Nosaltres sols! visibilitza l’arraconament del català a Calvià
- Golàs a l’Auditòrium de Palma: Jagoba Arrasate puja a l’escenari i emociona tothom amb un ‘bertso’
- El Triatló de Portocolom amaga el català
- Aquí està disponible 'Norats', la sèrie que el nou director d'IB3 no vol que mirem
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.