Conill gegant a Menorca

A Menorca, devers el Neogen, hi havia uns conills que feien por, si més no per la grandària. Els investigadors de l'Institut Català de Paleontologia (ICP) han publicat un article divulgatiu a la revista Journal of vertebrate paleontology en el qual descriuen aquest rosegador gegant. L'animal, que va viure fa uns 5 milions d'anys i que pesava entre 12 i 15 quilos, es movia amb els palmells de les mans posats en terra, un tret característic de mamífers plantígrads com l'ós i alguns primats. El Nuralagus rex -nom científic d'aquesta espècie-, que feia deu vegades el pes d'un conill actual, tenia una columna vertebral curta i molt corbada i els ulls i el cervell petits. Per ventura, allò que més en sorprèn, però, és que no podia botar i que es desplaçava amb les mans planes.

L'existència d'aquest lepòrid només la podem entendre en un àmbit com el de Menorca, un ecosistema illenc i en el qual no existien depredadors per a aquest rosegador. A banda de la mida i d'una mobilitat reduïda, les orelles ens mostren que vivia en un entorn molt més segur que el del seu parent d'ara. Els conductes auditius exteriors eren petits i dirigits cap a fora, com en el cas dels conills domèstics amb les orelles caigudes, la qual cosa evidencia que les tenia menudes i que l'oïda resultava poc potent. Al continent, els conills són capturats tant per vertebrats terrestres com per ocells i, per aquest motiu, han de ser ràpids i tenir els sentits molt aguditzats. Per això, s'amaguen en llorigueres situades davall terra i a les quals difícilment podrien accedir si la mida corporal fos massa gran.

En un ecosistema sense depredació, en canvi, no hi calen tantes mesures de protecció i l'animal pot créixer fins a arribar a unes dimensions que li proporcionen més economia energètica a causa d'una menor relació entre la superfície i el volum del cos; més capacitat per al dipòsit de greix com a recurs en temps d'escassetat alimentària; un intestí prou llarg per extreure més eficaçment els nutrients del menjar cru ingerit; i ser més competitiu dins la mateixa espècie. L'única restricció que hi imposa un augment de la mida, més enllà de les biomecàniques, és la limitació dels recursos tròfics en una illa petita.