L'origen de l'Homo sapiens, qüestionat?

Els arqueòlegs troben una peça dental de prop de 400.000 anys i que podria pertànyer a l'home modern. Fins ara s'ha defensat la procedència africana de l'Homo sapiens, però la troballa apuntaria el seu origen asiàtic

dBalearsPalma29/12/10 0:00

Un equip d'arqueòlegs ha descobert dins una cova propera a Tel Aviv (Israel) una petita peça dental que podria tenir 400.000 anys d'antiguitat i podria pertànyer a l'Homo sapiens, el primer home modern de qui té coneixement. Aquesta troballa posaria en qüestió les teories tradicionals sobre l'origen de l'home. La teoria científica que s'ha acceptat fins ara és que l'Homo sapiens és originari de l'Àfrica, des d'on va emigrar. Ara bé, si les restes ara descobertes es vinculen amb l'home modern no seria aventurat dir que l'origen és Àsia.

La peça dental, un molar, fou localitzada a la cova de Quesem i ha estat analitzada amb raigs X i tomografies computades per un equip dirigit per l'arqueòleg Avi Gopher. Des de la prudència, assegura que ara el que cal fer és continuar investigant, però que tal vegada canviï tot el panorama de l'evolució.

Troballa important

Paul Mellars, expert en prehistòria de la Universitat de Cambridge, assegura que l'estudi és de confiança i la troballa "important", ja que les restes que corresponen a aquest període són molt escasses, però ja avisa que és presta per dir que pertanyen a un humà. Des del seu punt de vista, les restes podrien estar relacionades amb altres parents de l'home modern, com els neandertals. Les dents, segons ell, són sovint indicadors pocs fiables de l'origen, i la troballa de restes d'algun crani en facilitaria la identificació. Els arqueòlegs israelians esperen trobar noves pistes a mesura que continuïn les excavacions.

Alimentació

Precisament, dilluns es va saber que els neandertals regularment cuinaven i consumien una varietat de vegetals locals existents en aquell període, segons un estudi del Museu Nacional d'Història Natural Smithsonian (Estats Units d'Amèrica). Els científics, dirigits per Dolores R. Piperno, analitzaren partícules d'aliments de les plaques acumulades a les dents de neandertals i descobriren grans de midó de nombroses plantes, llegums, arrels i tubercles. Moltes d'aquestes restes havien passat per canvis físics que es corresponien experimentalment amb grans de midó cuinats, la qual cosa suggereix que els neandertals controlaven el foc de manera molt semblant a com ho feien els humans. Les peces dentals també conservaven particles microscòpiques de dàtils i abundants fècules d'altres plantes.