Escrutant el fons marí

El vaixell oceanogràfic Hespèrides torna a solcar l'aigua a la recerca dels secrets biològics del fons marí. Diumenge es donà el sus, des del port de Cartagena, al projecte Malaespina, que pretén obtenir més de 70.000 mostres dels nostres mar i generar un catàleg genòmic del plàncton de l'oceà més profund amb el descobriment de nous gens. El pla, coordinat pel CSIC, se centrarà a aconseguir un escrutini detallat del mapa genòmic dels oceans, una tasca que fins ara no s'ha assolit mai. Així ho explicà el coordinador científic de la iniciativa, l'investigador del CISC Carlos Duarte, que emprèn un viatge que el portarà a recórrer el món amb l'objectiu d'investigar el canvi climàtic. Un dels grans objectius del projecte és elaborar un inventari genòmic que permetrà grans avanços i aplicacions en tots els àmbits científics i que serà "custodiat per a les pròximes generacions d'investigadors". Aquest catàleg de gens del fons marí possibilitarà l'estudi no tan sols del genoma d'una espècie, sinó del de tota una comunitat microbiana, o metagenoma, ubicada a més de 4.000 metres de fondària.

Actualment, es tenen descrits gairebé 200.000 organismes marins, però es calcula que n'hi pot haver al voltant de dos milions. Tenint en compte que el ritme de descripció de noves espècies és de gairebé dues mil a l'any, "el temps estimat per disposar d'un inventari complet del fons marí oscil·la entre tres-cents i mil anys", advertí Duarte. No obstant això, "hi ha una drecera", afegí el científic: les aproximacions de "genòmica massiva" i les noves tècniques que incorpora l'Hespèrides en aquesta campanya permeten descriure el conjunt de milers de milions de microorganismes continguts en unes desenes de litres d'aigua de l'oceà.

L'expedició recull les mostres a través d'un sistema que consisteix en un enorme cilindre metàl·lic, anomenat roseta, amb 24 botelles adossades al llarg del seu perímetre, amb una capacitat de 12 litres cada una. Una d'aquestes ampolles incorpora un nou filtre dissenyat i patentat pel grup d'Ecologia de la Universitat de Cadis, al qual s'adhereixen microorganismes d'entre 0,02 i 0,2 mil·límetres. L'anàlisi d'aquests éssers diminuts, als quals era impossible accedir amb les tècniques prèvies a aquest filtre, és la clau per determinar quants de grups taxonòmics o equivalents al concepte d'espècie hi pot haver en una mostra, a més d'estudiar les característiques principals del plàncton més profund per aportar-ne importants claus científiques.

De moment, només en dues ocasions s'havia pogut aconseguir informació similar en mar oberta, atesa la complexitat de les tècniques per a l'obtenció de grans quantitats d'aigua de les profunditats, com també a causa de l'elevat cost de cada immersió de la roseta. Durant la campanya Malaespina es preveu baixar aquest artefacte devers 70 vegades en punts oceànics "inexplorats", segons Duarte, cosa que multiplicarà per 35 el nombre de mostres assolides a gran fondària i les dades sobre espècies marines desconegudes. S'agafarà tant aigua formada fa poc com altra de més antiga.