Joan Carles, a la recepció oficial del vaixell que du el seu nom celebrada ahir al Ferrol.

Joan Carles, a la recepció oficial del vaixell que du el seu nom celebrada ahir al Ferrol. | Kiko

Agències/dBFerrol01/10/10 0:00
TW
0

El pressupost assignat a la Casa Reial es reduirà un 5,2% el 2011, fins a 8,43 milions d'euros, segons consta en el projecte de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per al pròxim exercici. En valors absoluts, la retallada suposa 470.000 euros menys, poca cosa per a les butxaques de ses majestats, sobretot si es té en compte que setmanes enrere Zarzuela havia informat que la reducció oscil·laria entre el 7 i el 9 per cent. En una paraula, que alguns ministeris s'hauran d'enfrontar l'any que ve a ajusts del 15 per cent, el triple del que "patirà" el rei.
Aquesta és la primera tisorada que es fa a la Casa Reial, després que el 2010 es congelàs la partida assignada a Zarzuela, amb la qual cosa la despesa prevista tant per al 2009 com per al 2010 ha estat de 8,90 milions d'euros.
El darrer increment del pressupost per a la Casa Real data del 2009, quan la partida augmentà un 2,7% en relació al 2008. Si es compara aquest darrer exercici amb el del 2007, la pujada fou del 4,5%, fins a 8,66 milions d'euros. Tenint en compte aquestes dades, el pressupost assignat a la Casa Reial baixa en realitat un 2,65% si es prenen de referència les partides assignades el 2008 i el 2011, fet que en valors absoluts implica uns 230.000 euros menys per a la Casa del Rei.

Público destacava ahir en la seva edició digital que una altra característica dels comptes és la seva "opacitat". "Per què els doblers públics que rep la Casa Reial són un enigma, com també ho és el patrimoni personal dels seus membres, que exclou propietats com palaus, vehicles oficials i iots? Encara que són d'ús exclusiu de la família reial (que paga a Hisenda com qualsevol altre ciutadà), en realitat són actius de Patrimoni Nacional, que s'encarrega del seu manteniment".

Joan Carles està "totalment recuperat" de l'operació

Una revisió mèdica ha confirmat que el rei està "totalment recuperat" de la intervenció quirúrgica a la qual es va sotmetre el maig perquè li extirpassin un nòdul pulmonar benigne El rei Joan Carles es va sotmetre a un TAC toràcic (tècnica d'obtenció d'imatges internes del cos) que "evidencia la correcta cicatrització de la zona pulmonar intervinguda, com també una completa recuperació del procés", per la qual cosa el rei no requerirà revisions posteriors en aquest sentit, assenyalà ahir un comunicat del palau de la Zarzuela.

Aquesta revisió es dugué a terme a Barcelona els dies 28 i 29 de setembre per part del doctor Laureano Molins López-Rodó -cap del servei de Cirurgia Toràcica de l'hospital Clínic de Barcelona i qui va dirigir la intervenció de maig- i del doctor Avelino Barros Caballero, cap del Servei Mèdic de la Casa Reial. La revisió es va programar mesos enrere amb l'objectiu de comprovar l'estat de recuperació del monarca després que el 8 de maig passat se li extirpàs un nòdul pulmonar benigne del lòbul superior dret. Aquesta va ser la cinquena operació a la qual se sotmetia el rei.

Un dels vaixells més avançats del món

El rei va presidir ahir al Ferrol l'acte de recepció oficial per part de l'Armada del vaixell de projecció estratègica Juan Carlos I, considerat per la ministra de Defensa, Carme Chacón, un dels vaixells més avançats del món. Es tracta de la nau més gran de la flota espanyola en tota la seva història i la primera que porta el nom del monarca. Ha estat dissenyada tant per al combat com per a tasques d'ajuda humanitària.

"El millor vaixell de l'Armada -va dir la ministra en la seva intervenció- només podia portar el nom de qui millor encarna els valors de llibertat, de respecte i de concòrdia de l'Espanya de la democràcia i de la Constitució". El vaixell, que tindrà la base a Rota (Cadis), disposa d'hospital, quiròfan adaptat a la telemedicina, farmàcia i gimnàs a bord, i és capaç de transportar 30 aeronaus, allotjar població civil, potabilitzar aigua i, amb els seus motors (34.000 megawatts), generar l'electricitat suficient per alimentar 10.000 llars. Es va construir a les dues drassanes públiques de Navantia a la ria de Ferrol i va suposar una inversió de 360 milions d'euros.