Coa de gall per a l'estiu

Un xic de savoire faire i uns bons amics per fer la sobretaula. Aquesta és la fórmula màgica per preparar un bon còctel, ideal per als darrers dies de calor intensa de principi de setembre. N'hi ha tants com begudes i combinacions possibles, així que les grans icones de la cocteleria tan sols són propostes. Ara bé, amb l'aurèola de la celebritat. Què dir del Dry Martini, aquella copa que James Bond demanava agitat, no mesclat. O el Daiquiri, combinat popularitzat per l'escriptor Ernest Hemingway quan freqüentava la taverna El Floridita (l'Havana, Cuba).
Fins i tot el Manhattan té un origen exòtic, segons es mostra en el film Ningú no és perfecte (Some like it hot, 1959). L'acció transcorre en els anys de la Llei seca dels EUA (1920-1933), que la màfia aprofita per fer negoci. Marilyn Monroe, caracteritzada com Sugar Kane, fa una festa en un camarot del tren en què viatja. El seu bourbon més el vermut que aporta una amiga, barrejats en una bossa d'aigua calenta com a coctelera, serà l'inici del Manhattan.

Fou tan gran l'èxit de l'escena, que de la gran pantalla passà a la realitat: des de l'Hotel de París de Mònaco, fins al Savoy de Londres, passant pel cafè de la Paix de París i la barra del Claridge de Buenos Aires... allà se serveixen encara avui copes de Manhattan. Ara bé, tots els barmans mantenen unes normes de protocol comunes, com ara afegir-hi un twist. Es tracta del bocins de pell de lesfruites amb què s'adorna la copa (generalment de taronja o llimona). També compleixen la regla dels elements: la beguda més espessa sempre es tira dins la copa abans que les més lleugeres i sempre més tard que el gel (primer element).

A més, la cocteleria acostuma a dividir-se entre les begudes de vermut i les que es prenen de nit. Les primeres acostumen a ser més curtes i serveixen d'aperitiu (com un dry martini). O sigui, que són indicades per prendre abans de dinar, ja que estimula el paladar. Els còctels de nit, en canvi, són més llargs i la quantitat d'alcohol hi és diluïda en un suc o refresc (com ara un mojito). Tots ells, però, tenen el mateix origen, o així ho diu la llegenda. Una taverna de Califòrnia era escenari de bregues de gall. Així que un dia enfrontaren el seu millor gall contra el campió del poble veí. Tot i que guanyà el seu, quedà sense plomes, excepte a la coa. El taverner mesclà un parell de begudes que li quedaven a la barra i brindà amb els parroquians per la coa del gall (en anglès, cock tail).