“El Ramadà és un mes d'alegria espiritual”

És l'anomenat "mes de perseverància", de pau i condolença, quan es disciplinen els desitjos apassionats de l'home i ell es col·loca per sobre les temptacions físiques. Tal com afirmà Nuredine Belmedah, de la comunitat algeriana a les Illes, els trenta dies que dura constitueixen "el mes d'alegria espiritual", durant el qual tot musulmà adult i amb salut, exceptuant-ne dones embarassades o amb la menstruació, infants, persones majors dèbils i gent malalta, veneren el seu Déu i s'abstenen en la festivitat dels plaers quotidians, com menjar, beure, fumar i mantenir relacions sexuals.

Ramadà a Mallorca

dBalears fou testimoni, un cop es va pondre el sol, de com un grup de musulmans residents a l'Illa es trobaven per sopar després d'una jornada de dijuni. És un moment de reunió entre amics i familiars, en què qui vulgui hi serà benvingut i podrà degustar tot tipus de plats típics dels seus països, en aquest cas, d'Algèria. Mentre Nuredine Belmedah es menjava el dàtil i es bevia el tassó de llet amb què tot musulmà romp el dejuni, explicava que "l'abstinència durant el mes de Ramadà és un moment de serenitat, de reflexió, un acte altruista i de conciliació amb Al·là, on et poses a la pell dels que mai no poden gaudir d'aquests plaers tan a l'abast per a nosaltres" . Després d'empassar-se el fruit dolç, el més habitual és que es comenci el sopar amb la harira, sopa de verdures, llegums i carn. La chabakika, postres fetes amb fruits secs, mel, sucre i espècies, també és un clàssic. Fa anys que tant Nuredine com Mohammed, l'amo del local on sopen cada nit, viuen a Mallorca i celebren la festivitat fora de la terra natal, però ambdós coincideixen: això no suposa cap inconvenient.

Per Merien, de 12 anys, aquest era el seu primer Ramadà i es mostrà complaent i satisfeta després de tot un dia sense menjar ni beure. L'experiència -digué- no significava un esforç exagerat. "Els infants no tenen tots la mateixa edat quan comencen a fer el dejuni, depèn de la seva voluntat i de la permissivitat dels grans", indicà Lina, mare de Merien. "Si en un principi no aguanten, retallen el dejuni en unes quantes hores, fins que realment es veuen preparats per aguantar la jornada sencera", recalcà.