El segle de les prohibicions

Està capacitada l'Administració pública per instaurar prohibicions?
No tan sols hi està capacitada, sinó que ho fa conforme al dret. I és que amb l'entrada del segle XXI també arribà una tendència global: prohibir al ciutadà activitats que l'Administració desaprovi. Així, quedà enrere una altra consigna: prohibit prohibir, amb reminiscències del 68.

Aquests vets han estat impulsats per tots els partits polítics, tot i que alguns posin ara el crit al cel.
El Partit Popular (amb el suport de CiU i CC) forçà el Senat a aprovar una moció a favor de prohibir l'ús del burca, aquest juliol. Igualment, el Parlament català acaba de vetar les corregudes de toros al seu territori competencial. ICV, ERC i CiU en són els impulsors. Finalment, trobam les desautoritzacions emparades pel PSOE des del Ministeri de Salut: les hamburgueses XXL de Burger King (2006), la Llei contra el tabac (2009), el frustrat atac contra el sector del vi (2007) i la futura restricció de la pastisseria industrial a les escoles (prevista per al 2011).

La directora general de Salut Pública de les Illes, Margalida Buades, és una ferma defensora de les prohibicions, "si són necessàries sanitàriament, és clar". De fet, l'àmbit de la Salut Pública és un dels més restringidors. Explica Buades: "Home, sempre som criticats, perquè, a més a més, lluitam contra enemics poderosos: la indústria tabaquera, l'alimentària...". Així mateix, van en contra de costums que tornen bojos els seus consumidors (una cigarreta, un dolç...). La darrera restricció que Salut Pública preveu són els dolços a les màquines vending situdes a les escoles i als instituts. "Ara és una recomanació, però en un temps passarà a ser una obligació": en comptes de xocolata, pomes.

Salva vides

Buades, però, defensa les prohibicions amb dades estadístiques. "El departament de Salut dels EUA ha conclòs que l'augment de l'esperança de vida 30 anys en mig segle és degut, en gran part, a les polítiques de Salut Pública". De fet, afegeix Buades, 25 dels 30 anys s'haurien guanyat gràcies a certes prohibicions. Tanmateix, surten veus en contra. El jutge de menors de Granada Emilio Calatayud assegura en el blog que la prohibició de corrides toros i de la pastisseria industrial a les escoles l'han fet reflexionar "sobre si l'Estat es passa d'intervencionista".

També han alçat la veu la majoria d'associacions islàmiques i musulmanes amb relació al burca. Mostafa Boul Harrak, president del Magreb, manifesta: "Legislar pot tornar contraproduent". A més, afegeix, en el cas concret del burca, "pareix una primera passa per acabar prohibint tot tipus de vel islàmic". És aquí on la política entra en joc. L'any 2002, per exemple, es va pegar un salt qualitatiu en matèria de desautoritzacions a l'Estat espanyol. El Parlament espanyol aprovà la Llei de partits, preludi de la il·legalització de Batasuna (que finalment es produiria l'any 2003). Tot i que en els anys 80 ja se sentiren veus reclamant la il·legalització d'Herri Batasuna (HB), encara pesaven els valors de la Transició.

Als 90 no; ara sí

Allò que Felipe González ja havia intentat, no hagué de succeir fins a 20 anys deprés de la seva primera presa de possessió com a president del Govern. I és que la societat espanyola que sortí de la dictadura havia begut de les tradicions del prohibit prohibir; que, més que un lema del maig del 68, era tota una ideologia. Però prohibit prohibir ha quedat enrere. Prohibir ja no es considera una qüestió de fatxes.

Les majories

Fernando Jauregi, influent dirigent del socialisme basc, conta una il·lustrativa anècdota. Es trobava repartint roses al centre de Vitòria, en les eleccions generals de 2004. Quan donà una flor a una senyora, ella la hi tornà i li digué: "Primer m'il·legalitzes i ara em demanes el vot? Jauregi li contestà que la majoria havia decidit que el seu vot, en democràcia, no era vàlid. Vet aquí el quid de la qüestió: el ciutadà pot estar-hi en contra, però és el Parlament el que prendrà les decisions col·lectives.

Des de l'àmbit de la filosofia moderna, Fernando Savater ha teoritzat molt entorn de les prohibicions. "No entenc que, en el terreny polític, la il·legalització d'aquell gran frau criminal que és Batasuna hagi de causar danys a algú" (19/9/2002). A més, defensava que fos el Parlament qui prohibís aquesta formació. Vuit anys després, amb referència a la prohibició dels toros, es demana: "És el paper del Parlament establir pautes de comportament moral per als seus ciutadans?" (29/7/2010).

I ja que hi som, comparava la decisió del Parlament català amb la resurrecció del Sant Ofici.
També és cert que entre tanta polèmica sobresurten algunes veus amb afany pedagògic, com ara la de Jaime Barco, president de Respeto X Respeto (xarxa de ciutadans pels drets individuals), qui ha comentat recentment: "La solució no és prohibir, prohibir i prohibir; sinó educar, oferir informació i donar a conèixer allò necessari".

Botellada

Una bon baròmetre del prohibicionisme (i aportació per al debat) és la botellada a Palma. Tan sols cal demanar a un jove que freqüenti el passeig marítim que li pareix aquesta prohibició. Tot i així, ha estat un vet a mitges, ja que el que es deixa de permetre és la botellada "que alteri greument la convivència ciutadana" i, d'aquesta manera, "deteriorin la tranquil·litat de l'entorn".