És aquí on comença Marc Peris, en els moviments pro drets civils de les minories afroamericanes dels Estats Units. "Personatges com Malcom X i Martin Luther King, a més dels Panteres Negres i col·lectius com Move són autèntics fenòmens de masses de la contracultura que estenen la filosofia del Do it yourself", explica.
És aquí on s'inicien diferents modalitats artístiques: des de la música fins a l'estètica, tant en la vestimenta dels al·lots com en els colors que cobreixen les parets. Sí, els pots d'esprai i l'eclosió del grafit a Occident.
Paradoxalment, la idea de pintar els murs no és tan nova com podria semblar. "Els primers grafits daten de la prehistòria: a les cavernes trobam empremtes, mans pintades dels primers humans, imatges de la vida quotidiana", indica Marc Peris. I afegeix: "Les persones, des de sempre, han volgut participar del seu entorn, transformar-lo, fer-lo seu i sentir-se com a casa". També cita les vil·les romanes, "les parets de les quals parlaven amb missatges directes, escrits pels ciutadans".
Els grafits, però, eclosionaren entrat el segle XX. Primer ho féu amb el tag, que constitueix la signatura del grafiter. "Els primers tags es feren en el metro de Nova York. Es tractava de situar-los el major nombre de vegades ens els llocs més difícls". De llavors ençà s'han anat depurant, s'han fet lletres amb el cos més gros (fat), en 3D (ombra projectada) i la powerline (contorn al voltant de la forma).
Vinculades als grafits nasqueren les rimes. Exemples del hip hop, sorgit a la costa Oest dels EUA, els trobam en personantges com Ice Cube, Eazy E i Dr. Dre. Aquí neix el cèlebre adhesiu "Explicit Lyrics", que alerta des de la portada del disc de continguts que poden ferir la sensibilitat de l'oient... Però també s'aferraren a la consciència política (Public Enemy, Beastie Boys).
Tot i així, el hip hop és més que un moviment, és "una forma d'expressió per a aquells que no tenen veu, que mai no surten en els mitjans de comunicació i que n'inventaren de nous per parlar d'ells mateixos", descriu Peris.
Hip hop, reggamuffin, (o reggae jamaicà), reggaeton... són moltes les varietats musicals exposades en aquest quadern Cultura urbana, com els tipus de rimes en directe derivades dels rapers (beatbox, brega de galls, els DJ o MC). I com no, la música electrònica! (drum & bass, tecno, house...).
El quart vessant cultural que analitza és la de l'esport urbà: els patins i skates. Peris, de fet, anima a fer propis espais com l'Skate Park, ubicat al parc de la Riera. "Avui els patins són un esport molt complet, amb el qual es practiquen tota casta de bots i piruetes", assenyala. La pràctica del monopatí també ha generat un lèxic propi, amb salts anomenats ol·lis, grind i flip. Darrerament, a més, triomfen les petites bicicletes BMX.
Djembe per xeremia
Però sigui la modalitat que sigui, recorda Marc Peris, no hi ha res millor que expressar-la en català. "Són els nouvinguts les persones que més necessiten aquesta integració lingüística, fent coses plegats, com intercanviar una recepta d'arròs brut per cuscús o el djembe per la xeremia".
"Tota forma d'expressió és legítima", conclou Peris. "Allò important de la cultura urbana és ser protagonista de la ciutat, no un mer espectador".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.