Calatrava demana “coratge” per fer projectes durant la crisi

El famós arquitecte valencià Santiago Calatrava demanà ahir "coratge" a les autoritats perquè, malgrat la crisi, impulsin grans projectes arquitectònics que contribueixin a millorar la qualitat de vida i deixin un llegat per al futur. "No és el moment de replegar-se perquè la inversió a través de la iniciativa privada hagi disminuït; al contrari, s'ha de fomentar l'obra pública de grans projectes i tenir plantejaments valerosos, visionaris i de futur", va dir Calatrava en una entrevista amb Efe a Rio de Janeiro.

Per l'arquitecte, que acaba de presentar a la ciutat brasilera el disseny del Museu del Matí, l'únic que s'ha de témer en la planificació urbana és "la por". Va recordar que durant la Gran Depressió es van construir a Nova York obres com el pont George Washington i el Rockefeller Center, entre d'altres, i lamentà que a causa de la crisi actual s'hagi detingut el seu projecte de la torre Spire de Chicago, que quan sigui represa es convertirà en l'edifici més alt dels Estats Units. "D'alguna manera el conclourem, encara que els temps no són ara mateix per pensar que es produeixi en molt poc temps", admeté.

L'arquitecte incidí en la necessitat d'escometre obres de transport públic, com línies de metro i de tren de gran velocitat, que contribueixin a la interconnexió de les persones "amb el menor consum d'energia i impacte ambiental possible", i també altres projectes de recuperació i sanejament de les àrees urbanes deprimides. En aquest sentit, subratllà que els projectes arquitectònics "amb caràcter" poden tenir la capacitat de transformar àrees deprimides i revitalitzar una ciutat. "En dissenyar un edifici, no tan sols se n'ha d'analitzar la qualitat, sinó també quines conseqüències du a tota la ciutat. Cal fer edificis que marquin, que donin caràcter i diguin que aquest és un lloc nou on es pot viure", va considerar.

Calatrava precisà que els projectes en àrees deprimides han de disposar de recursos formals "prou forts" per complir aquesta funció i cità l'exemple de la seva Ciutat de les Arts i les Ciències de València i el museu que aixecarà a l'àrea portuària degradada de Rio. El mestre recalcà que, a més d'exercir una utilitat social, els projectes arquitectònics siguin, sobretot, funcionals, encara que matisà que aquesta preocupació no ha de menyscabar la faceta artística d'aquesta disciplina que, segons ell, ha de ser entesa com una "herència" per al futur. "La funcionalitat exterioritza la part més humil però alhora la més expressiva del missatge de servei que està ocult en l'arquitectura", sentencià.