La consciència popular el situa com el peix cru que mengen els japonesos, però les generalitzacions sempre amaguen més del que mostren: el sushi no és un únic plat de cuina, sinó un estil de cuina, i n'agrupa, evidentment, moltes varietats.
Per ventura la més coneguda és el nigirizushi. Es tracta d'un grapat d'arròs en forma de vareta oblonga. Damunt aquest bloc es col·loca una capa fina de peix o marisc, com tonyina, salmó, calamar, perca o llagostí.
Ara bé, no sempre es tracta de peix cru. De fet, moltes vegades està trempat amb un poc de wasabi. A més a més, la carn de peix és marinada o adobada amb llimona. Per tant, la sensació de peix cru queda amablement matisada al paladar occidental.
El segon estil més comú és l'anomenat makizushi (el sushi en rotlles). Dins aquesta modalitat es troba l'hosomaki, un rotllet molt primet, de forma cilíndrica, que un pic confeccionat es talla en mitja dotzena de petites llesques. S'acostuma a omplir d'un sol ingredient (com el salmó o la tonyina). També hi trobam el futomaki, molt similar a l'hosomaki, però d'un cilindre més gruixut. S'empren diversos ingredients per farcir-lo, tot combinant els gustos i animat amb una estètica acolorida.
Una tercera varietat és el temaki. La seva característica és que es presenta en forma de con. De fet, algunes de les diferències entre modalitats és la forma de les algues (nori, bàsicament), que s'utilitzen com a fines capes que subjectaran el contingut d'arròs i peix.
Finalment hi ha l'uramaki, altrament dit el sushi a l'inrevés, ja que la fulla de nori queda dins el rotllo, entre el peix (centre) i l'exterior d'arròs saltat amb ouets o sèmoles torrades de sèsam.
Un tercer bloc de sushi és el que utilitza grans fulles de nori: l'inarizushi. Com sis fos un petit sac d'arròs, la capa que el cobreix està feta d'una truita molt fina amb un toc dolç (tamago).
Finalment, la modalitat més antiga (també més forta de gust i, és clar, menys utilitzada a Occident) és el narezushi. Es tracta de salar durant unes dies les peces de peix i després deixar-lo fermentar durant uns mesos. Així s'assoleix un menjar que no es fa malbé en prop d'un any, sense necessitat de conservar-lo a la gelera. És una tècnica, precisament, més útil en l'antiguitat que no avui en dia.
I a Palma?
La guia de restaurants japonesos augmenta cada any. Per una banda trobam els situats al barri de Santa Catalina, com el Sushi House (c/ Sant Magí, adaptat al paladar occidental), el Wasabi (c/ Caro) i el Hanaita (plaça de la Navegació), un dels més veterans.
Al carrer Blanquerna s'ubica el Palma Sushi Bar, amb nova terrassa a l'eix cívic. A prop queda l'Arume Sushi, de preu elevat. Al carrer Unió queda el Sushi Club, mentre que l'opció més econòmica és desplaçar-se al Wabisuke (Illetes), autèntic i assequible.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.