Els cientifics celebraren ahir a les sales de control l'exit assolit. | DENIS BALIBOUSE

TW
0

Científics del centre d'investigació CERN van aconseguir ahir recrear les condicions immediatament posteriors al Big Bang, que va suposar l'inici de l'univers 13.700 milions d'anys enrere. L'experiment, que aixecà una gran expectació entre la comunitat científica i no sortí bé fins al tercer intent, suposa un salt gegantí per a la humanitat, ja que permetrà avançar en l'estudi d'allà on venim i investigar com l'univers primerenc va evolucionar. El responsable d'aquest expetiment és el Gran Col·lididor d'Hadrons (LHC, per les sigles en anglès), la major màquina del món del seu tipus, que va fer col·lidir feixos de partícules a un rècord d'energia de 7 teraelectronvolts (TeV), tres vegades i mig més ràpid de l'aconseguit anteriorment en un accelerador de partícules.

La recreació del Big Bang, que la majoria de científics considera l'única explicació per a un univers en expansió, hauria de mostrar com les estrelles i els planetes es formaren a partir del caos inicial. Durant els pròxims anys, les dades seran analitzades per milers de científics de tot el món, vinculats per una xarxa d'ordinadors. "Aquesta és una passa cap al desconegut. Estam fent una cosa que ningú no ha fet abans. Esperam trobar-hi coses que són realment noves", explicava ahir emocionat el director d'investigacions de CERN, Sergio Bertolucci. "Existeixen coses desconegudes de les quals tenim notícia, com la matèria fosca, i noves dimensions sobre les quals esperam aprendre. Però és possible que ara trobem també coses desconegudes, que són realment desconegudes, i que serien enormement importants per a la humanitat", va explicar. Els científics del CERN esperen que el projecte reveli alguns dels misteris que amaga el cosmos: com la matèria va ser convertida en massa després del Big Bang i quina és la matèria fosca o invisible que forma prop d'un 25 per cent de l'univers.

Estat espanyol

La participació de l'Estat espanyol en els experiments de l'accelerador LHC no només pot mesurar-se en milions d'euros d'inversió i en centenars de científics bolcats en tots els detalls, sinó en una potència informàtica dedicada al processament de les dades que es generin desconeguda fins ara a l'Estat. Set centres científics espanyols contribueixen des d'ahir a processar els 15 petabytes (milions de gigabytes) de dades que produiran a l'any el Gran Col·lididor d'Hadrons (LHC) de Ginebra i els seus quatre detectors (CMS, Atles, Alice i LHCb).

Per repartir el treball i fer que els resultats de l'experiment estiguin a l'abast del major nombre possible de científics, l'Organització europea per a la investigació nuclear ha decidit descentralitzar el processament de dades en una xarxa d'ordinadors que, a dia d'avui, disposa de 100.000 nuclis de processador al seu servei, repartits en "Tiers" per tot el món. Espanya té tres "Tiers-2". Participen en la tasca l'Institut de Física de Cantàbria (IFCA) i el Centre d'Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT); l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE) de la Universitat Autònoma de Barcelona, l'Institut de Física Corpuscular de València (IFIC) i la Universitat Autònoma de Madrid; a més de les universitats de Barcelona i de Santiago de Compostel·la.