Les mòmies oblidades

La investigació d'un equip internacional pluridisciplinari, integrat per arqueòlegs, metges, antropòlegs i radiòlegs de l'Estat espanyol i Alemanya, ha permès mostrar per primera vegada el rostre, i també informació inèdita, de les 18 mòmies abandonades des dels anys quaranta en una tomba de Luxor. Els resultats d'aquest estudi són mostrats a la seu barcelonina del Museu d'Arqueologia de Catalunya en una exposició que estarà oberta al públic fins al 5 de setembre. El descobriment va tenir lloc quan, per indicació del Servei d'Antiguitats Egipci, els especialistes començaren a treballar en una tomba molt propera a la de Monthemhat (segle VII aC), reaprofitada com a magatzem i on van anar a parar els 18 cadàvers de procedència desconeguda.

Les mòmies, que pertanyien a treballadors qualificats del complex funerari, haurien estat dipositades allà probablement en els anys 40, ja que al costat d'una hi ha un exemplar del New York Times d'aquell temps.
Cada individu, segons indica una de les investigadores i comissàries de l'exposició, l'egiptòloga Montserrat Rius, va ser sotmès a diversos estudis: macroscòpic, antropomètric amb el diagnòstic del sexe, paleopatològic, fotogràfic i radiològic. De fet, comenta que "aquesta investigació ha estat la primera que ha inclòs un estudi radiològic realitzat a peu de tomba, ja que van poder instal·lar al porxo de la Casa Americana de l'antiga Luxor un aparell Philips BV Braçalet arribat expressament des d'Holanda" i que s'exhibeix també en la mostra.

De manera complementària, tal com afirma Rius, es va realitzar l'estudi del carboni 14, dels nivells de plom i arsènic en els cabells i de la histologia d'alguns òrgans a tots els cossos. Totes aquestes anàlisis i treballs d'investigació varen permetre conèixer el sexe, les malalties que van sofrir en vida, les lesions posteriors a la mort, el tipus de momificació... com també corroborar que van pertànyer al Tercer Període Intermedi (1069-525 aC) i que, per tant, "eren contemporànies de Monthemhat". Tanmateix, l'estat de conservació en el qual van ser trobades varia segons el cas, ja que algunes presentaven un estat excel·lent i d'altres han aparegut incompletes.
Després d'una secció expositiva dedicada al procés de momificació i les creences de l'antic Egipte sobre la mort, es mostra una a una la fotografia a mida real dels cossos amb una explicació detallada de les patologies.

En el cas de les "mòmies oblidades" sorprèn que "cap d'elles presenta la freqüència esperada d'extracció de vísceres, habitual en el procés de momificació d'aquella època, malgrat tractar-se de personatges nobles, tenint en compte l'àrea de procedència, l'aixovar, l'ús de pintura d'or i els amulets trobats", ha explicat el paleopatòleg Joaquim Baxarias. Només en dos casos s'ha pogut confirmar l'extracció del cervell per via nasal i en un altre que li llevaren òrgans abdominals pel costat dret del cos.