Això no obstant, l'objectiu final de la trobada no era gaudir de la gastronomia internacional (tot i que ajudava), sinó recaptar fons econòmics per a la Xarxa d'aliments de Palma.
I és que, el mateix nom de la trobada ho assegurava: Davant la crisi, l'atur i la pobresa, tan sols queda la solidaritat. Una crida que no caigué en el buit, ja que centenars de persones immigrades s'acostaren fins al recinte firal. En tot cas, sí s'hauria de destacar que l'assistència de mallorquins hi fou més aviat escassa.
Per ventura, això és fruit d'una convivència pacífica entre dues comunitats, però sense interacció entre elles. Maria Ticsicuru, en representació del Col·lectiu de dones xilenes, assegurava en un al·legat descarnat: "Som invisibles, però som aquí. Tenint cura dels vostres infants i cuidam els vostres padrins i padrines. El nostre salari és baix i la jornada laboral, massa llarga".
Ticsicuru, amb la veu emocionada però sòlida, continuava així: "Per això, els nostres fills no ens tenen devora tant com voldrien, i fins i tot ens en podrien prendre la custòdia. Sembla que la nostra proesa sigui castigada, com si fóssim delinqüents".
I és que les reivindicacions nasqueren ahir com els bolets per la tardor. "Ara volem la llibertat del poble Mapuche", deia una gran pancarta pensada per a dones llatinoamericanes. A més de tot això, també hi fou present la política.
A l'estand compartit entre el sindicat CGT i el col·lectiu d'uruguaians repartien pamflets explicatius del Frente Amplio, a més de lloar la figura de Tabaré Vázquez, president de l'Uruguai en la darrera legislatura, i del recentment triat Pepe Mujica.
De l'Amèrica Llatina també procedien els envelats gastronòmics que omplien la pista central del Palma Arena. Alguns, dividits per nacions, com els argentins, que estaven representats per la Casa de Buenos Aires, la Federació d'associacions argentines i el col·lectiu d'argentins a les Illes Balears. Tots ells amb el mateix plat culinari en comú: panades criolles i alfajores.
A la casa de l'Uruguai, en canvi, oferien un pastís anomenat pasqualina, les pastes de nom ojitos de buey i els cuernitos, una mena de croissants que sempre mengen quan prenen mate.
De l'Àfrica negra, en canvi, procedia el col·lectiu de camerunesos. Els seus tres plats estrella són el gondo (carabassó amb bacallà), el koki (mongetes amb oli de palma) i el bobolo (iuca triturada).
També hi havia delegacions d'immigrants de Ghana i Costa d'Ivori i els amics del poble algerià hi presentaven els nordine. En una darrera passa per Amèrica s'hi podia trobar el pastís chipa soo, del Paraguai.
Tornant a Europa, els italians oferien un formatge parmesà gegant i els polonesos feien honor al seu embotit sec. Delícies culinàries que donaran novament de menjar: amb el benefici de la venda es finançarà la Xarxa d'aliments.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.