Aquest tipus de violència és un dels que més preocupa Madrigal, que va prendre possessió del càrrec el 2008, perquè és un dels delictes que més creix i, actualment, està preparant una circular dirigida als fiscals de tot l'Estat sobre aquest assumpte.
L'encara esborrany se centra en l'anàlisi dels recursos que preveu la Llei del menor, en aclarir certs punts en la tasca del fiscal i en extremar la sensibilitat quan es rep la denúncia, "moment en què els pares o altres familiars estan carregats d'emocions, se senten sobrepassats i impotents i els al·lots tenen un discurs poc racional".
Segons les dades, els delictes de violència domèstica comesos per menors el 2007 van sumar gairebé 2.000 i el 2008 van ser 4.000, encara que "probablement" la xifra sigui encara major perquè molts casos no surten a la llum ni arriben al jutjat.
Crida l'atenció, segons la fiscal de Sala, que fa pocs anys el 80 per cent dels agressors eren homes i el 80 per cent de les víctimes, mares. Tanmateix, ara la mare continua sent l'agredida principal, però la proporció de filles violentes supera el 40 per cent.
Tot i que no hi ha un perfil sociològic o psicològic dels menors que cometen aquests delictes, sí que es detecta una major proporció del fenomen entre les famílies monoparentals i aquelles en les quals, malgrat haver-hi un pare, la seva figura està molt absent.
La mesura més freqüent i eficaç que adopten els tribunals en aquests casos és ordenar la convivència del menor en un grup familiar educatiu, perquè implica protegir la família amenaçada, alleugereix la tensió i el menor rep tractament psicològic i terapèutic.
En la majoria de situacions, el procés acaba amb èxit. D'altra banda, Consuelo Madrigal ha cridat l'atenció respecte que els problemes d'autoritat, indisciplina i dèficit educatiu sempre són darrere dels joves que s'enfronten amb la llei: "La majoria procedeix d'un fracàs de l'escola i/o de la família".
En aquest sentit, la fiscal no ha estimat irrellevant la cura de les formes i el llenguatge, mostrant-se a favor, per exemple, del tractament de vostè en els centres docents; no només quan l'infant es dirigeixi al mestre, sinó també cap a la cuinera del menjador, el conductor de la ruta, etcètera, perquè "tots l'estan ajudant en el procés de formació".
Els delictes
El major nombre de delictes que cometen els joves són les lesions que es produeixen entre ells en baralles, sobretot en llocs de lleure, seguits de robatoris amb violència i furts.
Els que més han crescut són les faltes contra la seguretat viària, però és degut que s'han convertit en delictes les conductes típicament juvenils que abans eren infraccions administratives (per exemple conduir sense carnet), ha afegit.
Encara que els homicidis han augmentat, "en realitat són molt puntuals i la majoria són imprudents, accidents de trànsit, tret fortuït d'una arma de foc...".
"Molts dels comportaments delictius passen amb la maduresa i acaba en el procés educatiu", ha conclòs la fiscal, en l'opinió de la qual la Llei del menor és millorable des del punt de vista tècnic, però també és una norma que no només ha donat un sistema judicial juvenil que exigeix responsabilitat penal, sinó l'ocasió que els joves puguin reinserir-se i esmenar els errors.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Molts dels pares defensen els seus fillets amb les ungles davant els seus tutors. N´hi ha que han estat agredits físicament. Llavors reben ells? I no saben què fer amb els seus fills? Els professors només els han d´aguantar unes hores (molt males de passar, però unes hores) Els pares, tota la vida! Cerquen ronya per gratar. Que n´aprenguin!