L'exhibició obligatòria de crucifixos a les aules és contrària al dret dels pares d'educar els fills conforme a les seves creences i al de llibertat de religió dels alumnes. El Tribunal europeu de drets humans es va pronunciar així, de manera unànime, a propòsit d'una reclamació d'una ciutadana italiana que va demanar la retirada dels crucifixos de les aules d'una escola pública en les quals estudiaven els seus fills. El tribunal d'Estrasburg va considerar que "l'exhibició obligatòria del símbol d'una determinada confessió en instal·lacions utilitzades per les autoritats públiques, i especialment en aules", restringeix els drets paterns d'educar els fills "en conformitat amb les seves conviccions". La resolució afegeix que mostrar el símbol cristià també limita "el dret dels al·lots de creure-hi o de no creure-hi".
Un llarg procés
El cas va ser presentat al Tribunal per Soile Lautsi, una mare italiana resident a Abano Terme, amb dos fills d'11 i 13 anys que en el curs 2001-2002 van assistir a classe a l'institut públic Vittorino da Feltre d'aquesta localitat (nord-est d'Itàlia). Lautsi va veure que les aules tenien un crucifix i va estimar que això era contrari al principi de secularitat en el qual pretenia que s'educassin els seus fills. Va presentar una reclamació, però la direcció de l'escola va decidir deixar els símbols religiosos al seu lloc. Posteriorment, va reclamar davant les autoritats regionals, que van portar l'assumpte al Tribunal Constitucional italià, davant el qual el Govern va defensar que l'exhibició del crucifix era "natural", perquè no solament és un símbol religiós, sinó l'"ensenya" de l'única església esmentada a la Constitució italiana (la catòlica).
El Constitucional italià es va pronunciar posteriorment, el 15 de desembre de 2004, i va considerar que no tenia jurisdicció sobre l'afer perquè està relacionat amb normes estatutàries i no legislatives. Un tribunal administratiu s'hi va pronunciar el març de 2005 i va decidir en contra de la demandant, perquè va considerar que el crucifix és tant un símbol de la "història i la cultura" italianes, "i, conseqüentment, de la identitat italiana", com també dels principis d'"igualtat, llibertat i tolerància", segons un comunicat del Tribunal d'Estrasburg. Posteriorment, el 13 de febrer de 2006, el Consiglio di Stato va rebutjar la demanda perquè va opinar, per part seva, que el crucifix s'havia convertit "en un dels valors seculars de la Constitució italiana i representava els valors de la vida civil".
La qüestió va ser després portada al Tribunal de drets humans d'Estrasburg, que ara estima que la presència del crucifix -la Cort precisa que és la seva exhibició obligatòria en institucions públiques- "podria interpretar-se fàcilment per alumnes de totes les edats com un signe religiós". Encara que el Tribunal estima que mostrar-lo "pot ser encoratjador per als alumnes religiosos", afegeix que també pot ser "molest" per als que siguin d'altres religions o ateus. "L'Estat havia d'abstenir-se d'imposar creences en llocs de què depenen les persones. En concret, s'havia d'observar una neutralitat confessional en el context de l'educació pública", concreta el Tribunal en la seva decisió sobre el cas entre Lautsi i l'Estat italià. En la resolució, s'hi afegeix que aquest cas afecta l'educació pública, "on l'assistència a classe era obligatòria independentment de la religió i on l'objectiu hauria de ser estimular el pensament crític dels alumnes".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Gaspar fillet: i estas segur que no enretiram les creus per... MODA????
El Sr. JaHoVal, comparant la religió amb aquelles altres modes del vestit ens explica clarament que no te ni idea de què és una religió i què és una moda.
Ara ja sols manca eliminar els altres simbols psudoreligiosos, les nines que vesteixen de gòtiques prohibides, els al.lots amb els calçons a mitjan cul y gorra prohibits, els membres de qualsevol tribu urbana també fora del col.legi. En definitiva uniforme per a tots i una etiqueta que digui "som ateu per la gràcia de Déu" jajjaj.
Es crucifixos an es temples ès una cosa recent, tal vegada a partir des segle XIV. A principis de segle XI aparegueren es crucifixos, però de sa forma que se diuen de majestat. Es crucifixos artístics comencen aparèixer després des segles XIV. Ses esglèsies gòtiques no solien tenir crucifixos i pareixen temples dedicats a la Mare Terra. Ès millor suprimir-lo ja que pareix un símbol i una moda de una certa època i considerar-lo com una peça de museu.
Si el cristianisme és un fonament de la identitat italiana, els ateus italians que segurament són un bon grapat deuen ser marcians. Aplicant la mateixa terminologia ja em va bé no ser espanyol. Em conform amb ser de Bulaida (santa Margalida actual) com va ser el literat Abdal·la Muhammad al-Mohaidi
Elemental. Però si duen el al·lots a un col·legi religiòs trob normal que hi hgi crucifixos. Igual que trobam normal que hi hagi crucifixos als temples.
Elemental, querido Watson.