EfePalma04/11/09 0:00
TW
0

L'exhibició obligatòria de crucifixos a les aules és contrària al dret dels pares d'educar els fills conforme a les seves creences i al de llibertat de religió dels alumnes. El Tribunal europeu de drets humans es va pronunciar així, de manera unànime, a propòsit d'una reclamació d'una ciutadana italiana que va demanar la retirada dels crucifixos de les aules d'una escola pública en les quals estudiaven els seus fills. El tribunal d'Estrasburg va considerar que "l'exhibició obligatòria del símbol d'una determinada confessió en instal·lacions utilitzades per les autoritats públiques, i especialment en aules", restringeix els drets paterns d'educar els fills "en conformitat amb les seves conviccions". La resolució afegeix que mostrar el símbol cristià també limita "el dret dels al·lots de creure-hi o de no creure-hi".

Un llarg procés

El cas va ser presentat al Tribunal per Soile Lautsi, una mare italiana resident a Abano Terme, amb dos fills d'11 i 13 anys que en el curs 2001-2002 van assistir a classe a l'institut públic Vittorino da Feltre d'aquesta localitat (nord-est d'Itàlia). Lautsi va veure que les aules tenien un crucifix i va estimar que això era contrari al principi de secularitat en el qual pretenia que s'educassin els seus fills. Va presentar una reclamació, però la direcció de l'escola va decidir deixar els símbols religiosos al seu lloc. Posteriorment, va reclamar davant les autoritats regionals, que van portar l'assumpte al Tribunal Constitucional italià, davant el qual el Govern va defensar que l'exhibició del crucifix era "natural", perquè no solament és un símbol religiós, sinó l'"ensenya" de l'única església esmentada a la Constitució italiana (la catòlica).

El Constitucional italià es va pronunciar posteriorment, el 15 de desembre de 2004, i va considerar que no tenia jurisdicció sobre l'afer perquè està relacionat amb normes estatutàries i no legislatives. Un tribunal administratiu s'hi va pronunciar el març de 2005 i va decidir en contra de la demandant, perquè va considerar que el crucifix és tant un símbol de la "història i la cultura" italianes, "i, conseqüentment, de la identitat italiana", com també dels principis d'"igualtat, llibertat i tolerància", segons un comunicat del Tribunal d'Estrasburg. Posteriorment, el 13 de febrer de 2006, el Consiglio di Stato va rebutjar la demanda perquè va opinar, per part seva, que el crucifix s'havia convertit "en un dels valors seculars de la Constitució italiana i representava els valors de la vida civil".

La qüestió va ser després portada al Tribunal de drets humans d'Estrasburg, que ara estima que la presència del crucifix -la Cort precisa que és la seva exhibició obligatòria en institucions públiques- "podria interpretar-se fàcilment per alumnes de totes les edats com un signe religiós". Encara que el Tribunal estima que mostrar-lo "pot ser encoratjador per als alumnes religiosos", afegeix que també pot ser "molest" per als que siguin d'altres religions o ateus. "L'Estat havia d'abstenir-se d'imposar creences en llocs de què depenen les persones. En concret, s'havia d'observar una neutralitat confessional en el context de l'educació pública", concreta el Tribunal en la seva decisió sobre el cas entre Lautsi i l'Estat italià. En la resolució, s'hi afegeix que aquest cas afecta l'educació pública, "on l'assistència a classe era obligatòria independentment de la religió i on l'objectiu hauria de ser estimular el pensament crític dels alumnes".