Els tres investigadors es repartiran per igual els deu milions de corones sueques amb què està dotat el premi (975.000 euros). Ramakrishnan, nascut el 1952 a Chidambaram (en l'Estat indi de Tàmil Nadu) i amb nacionalitat nord-americana, treballa com a investigador i cap de la Divisió d'Estudis Estructurals al Laboratori MRC de Biologia Molecular de Cambridge, al Regne Unit.
Per la seva part, Steitz, nascut el 1940 a Milwaukee (Estats Units), és professor de Biofísica i Biometria Molecular de la Universitat nord-americana de Yale i investigador de l'Institut Mèdic Howard Hughes, dependent de la mateixa universitat. Així mateix, Yonath, nascuda el 1939 a Jerusalem, és professora de Biologia Estructural de l'Institut Weizmann de las Ciències, a la localitat israeliana de Rehovot, i directora del Centre Helen & Milton A. Kimmelman d'Estructura i Muntatge Biomolecular, dependent també de l'Institut Weizmann.
"El Nobel de Química de 2009 premia els estudis sobre un dels processos centrals de la vida", explica l'Acadèmia en el seu comunicat. "La ribosoma converteix el codi de l'ADN en vida", afegeix. A partir de la informació genètica que els arriba de l'ADN, "les ribosomes sintetitzen proteïnes que controlen la química de tots els organismes vius", prossegueix. "Ja que les ribosomes són crucials per a la vida, són també un objectiu important per a l'elaboració de nous antibiòtics", agrega.
Segons l'Acadèmia, Venkatraman Ramakrishnan, Thomas A. Steitz i Ada E. Yonath han pogut comprovar "com funciona la ribosoma a nivell atòmic", per a la qual cosa han utilitzat "un mètode denominat raig-X cristalogràfic a fi d'establir el mapa sobre la posició de tots i cada un dels cents de milers d'àtoms que constitueixen la ribosoma".
"En l'interior de cada cèl·lula de tots els organismes hi ha molècules de l'ADN. Aquestes contenen un programa amb l'aspecte i les funcions de cada ésser humà, cada planta o cada bacteri", es llegeix en el comunicat. "No obstant això, la molècula de l'ADN és passiva, i si no hi hagués algú més, no hi hauria vida", continua. En aquest sentit, precisa, "els programes es transformen en vida a través del treball de les ribosomes".
"A partir de la informació de l'ADN, les ribosomes produeixen proteïnes: hemoglobines transportadores d'oxigen, anticossos per al sistema immunològic, col·làgens per a la pell, enzims per a la descomposició del sucre," explica l'Acadèmia sueca. "Hi ha desenes de milers de proteïnes al cos que tenen diferents formes i funcions. Elles creen i controlen la vida i el nivell químic", afegeix la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències, organisme creat el 1739 i l'objectiu del qual és "promoure les ciències i reforçar la seva influència en la societat".
ANTIBIÒTICS
Segons el comunicat, "el coneixement de les funcions més recòndides de la ribosoma és important per a la comprensió científica de la vida". "Aquest coneixement pot tenir un ús pràctic i immediat", ja que "la majoria dels antibiòtics d'avui en dia curen algunes malalties mitjançant el bloqueig de la funció de les ribosomes bacterianes". "Sense una ribosoma en funcionament, el bacteri no pot sobreviure", explica el text. "És per això que les ribosomes són un element tan important per als nous antibiòtics", afegeix.
"Els tres llorejats d'aquest any han generat models de tres dimensions que demostren com els diferents antibiòtics emboliquen les ribosomes. Aquests models són utilitzats en l'actualitat pels científics a fi de desenvolupar nous antibiòtics, ja sigui per salvar directament vides o per reduir el sofriment humà," conclou el comunicat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.