TW
0

A prop dels molins del carrer Indústria, davant l'església de Sant Miquel, a algunes faroles del Coll d'en Rabassa... i a les escales que baixen des de la plaça Major fins al teatre Principal.

Estampa curiosa la que s'observa en aquestes indicacions: "Han cordat dues sabates i les han penjades d'un cable elèctric! Tanmateix, ningú no n'acaba d'entendre el significat. D'hipòtesis n'hi ha moltes. Però què vol dir, realment, el calçat penjat dels cables elèctrics o faroles?

Una de les primeres idees que suggereixen és que assenyalin una zona a la qual es trafica amb drogues. Aquesta teoria prové de l'Amèrica Llatina. No endebades, fou al Con Sud on començaren a col·locar-se les vambes a escenaris tan estranys com al sostre del carrer.

Depenent del nombre de sabates i l'orientació, els clients podrien desxifrar a quin apartament es venen estupefaents i de quin tipus són. De fet, un exemple que en algun moment ha estat així succeí a Los Angeles. Ara fa sis anys, la batlia de la capital californiana decidí comprovar si els rumors eren certs. Almanco per la quantita d'apartaments escorcollats i els quilograms de droga confiscats, els californians descobriren que hi havia part de realitat.

I part de mite? De llegenda urbana? Per ventura també. I és que altres rumors, sobretot apareguts a la xarxa, situen l'origen de penjar les sabates a l'orgull que el jove sentiria en graduar-se del servei militar. Altres històries conten de col·locar-les abans de partir -allistat- amb l'exèrcit. I com no, també es troben justificacions com la pèrdua de la virginitat. Sent així, són pocs els joves illencs que mantenen relacions...

Això no obstant, les tesis que més força agafen darrerament són les que les relacionen amb l'aparició de grups de jovent a les ciutats. Per exemple, que les sabates siguin un senyal per delimitar la frontera entre bandes de carrer.

Així mateix, s'ha apuntat que les àrees prop de les sabates són lliures de policia. Continuant amb la pluja d'idees, s'ha comentat que l'origen se situa a la mort d'un membre de la banda. I així, els seus companys n'honren la memòria encaixant calçat al cel de les ciutats.

Ara bé, la hipòtesi més probable que respongui a l'aparició d'aquest fenomen a Palma és la de la moda. Un senzill efecte d'imitació de la cultura urbana nord-americana, on fa més d'una dècada que integra parells de sabates al llarg de cables.

De fet, la tendència del calçat penjat, o shoefit, és molt normal a skateparks rodalies. És per això que n'hi ha que pensen que tot és fruit de la competició. O sigui, qui perd en algun joc o aposta acaba patint que els amics li llevin les sabates.

Per una altra banda, i des d'un vessant més psicològic, cal fer referència a l'efecte mimetisme. Sorgeix una acció i es reprodueix com a xampinyons per tot el territori. De fet, fou l'efecte mimetisme el que incendià les banliueu: aquells barris de la perifèria parisenca, il·liminats per les flamarades dels cotxes cada nit durant setmanes. Per què succeí? No se sap, però sí com es reproduí tan fàcilment...

En tot cas, tirar el calçat a l'aire tampoc no és un fet delictiu (fins ara). Això no vol dir que no molesti, d'alguna manera o una altra, l'Administració local. Així, ciutats com Tarragona ja han començat plans específics per a la seva retirada. Tot i que l'Ajuntament reconeix que fa un any que detectaven un o dos parells nous al mes, l'estiu n'ha aguditzat la tendència. La setmana passada en retiraren 34 parells.