25 anys després, el mite continua viu

El pare del nou periodisme, el considerat per molts extravagant Truman Capote, continua captivant 25 anys després de la seva mort, que es compleixen avui, gràcies a la seva genial obra i a una vida tan excèntrica com destructiva. Emocionalment inestable des de la infantesa, el prestigiós escriptor acabà per ser víctima de la pròpia afició per novel·lar fets i personatges reals, un estil que el portà a l'èxit professional, però que l'enfonsà personalment.

Capote morí a 59 anys a Los Angeles el 25 d'agost de 1984, després de llargs episodis d'abusos de drogues i depressió, un estat en el qual es va sumir després de tocar el sostre de la seva carrera i ser repudiat per l'alta societat novaiorquesa a què tant va anhelar pertànyer. Fill d'uns pares que el feren un no-ningú, nasqué el 30 de setembre de 1924 a Nova Orleans i es crià amb els cosins a Alabama. El seu nom original, Truman Streckfus Persons, canviaria a Truman García Capote el 1935, quan el seu padrastre, Joseph García Capote, va acceptar adoptar-lo com a fill propi.

Dos anys abans, Lillie Mae, mare que el va abandonar amb els seus parents quan era petit i se'n va anar a viure a Nova York, va aconseguir la custòdia única del prometedor escriptor, que va abandonar el sud del país per mudar-se a la ciutat dels gratacels. El canvi permeté que Capote fes el primer pas cap al seu somni d'aristocràcia anhelat i perseguir un treball a la prestigiosa revista The New Yorker, en la qual va aconseguir entrar el 1941.
Excèntric, de particular manera d'expressar-se, oberta homosexualitat i gran do de gent, Capote va saber guanyar-se a poc a poc l'afecte de personalitats de l'alta societat, que li van obrir la porta de les seves cases.
Tensions amb uns col·legues de professió acabaren per forçar-ne la sortida de The New Yorker el 1944. Lliure de lligaments trobà acomodament amb col·laboracions en publicacions amb un públic més afí als seus texts i començà a llaurar-se una fama que ja no l'abandonaria.

El seu primer llibre sortiria quatre anys més tard, Other voices, other rooms, (Altres veus, altres habitacions), en el qual va treure punta al seu agut sentit de la provocació amb una història en què un jove s'enamora d'un tranvestit. El 1949 veuria la llum Tree of night and other stories (Un arbre de nit i altres històries), un compendi de relats curts que va escriure per a diverses revistes i el 1951 sortiria la seva segona novel·la: The grass harp (L'arpa d'herba). Capote va fer guions per al cinema en una dècada molt productiva que tindria com a colofó l'estrena d'una de les seves novel·les més conegudes Breakfast at Tiffany's (Esmorzar en Tyffany's o Esmorzar amb diamants, 1958), popularitzada posteriorment a la gran pantalla per la pel·lícula homònima guanyadora de dos Oscar protagonitzada per Audrey Hepburn.

Un any després tindrien lloc els cruents assassinats de la família Clutter a Holcomb, un poble de Kansas, en els quals Capote va veure l'argument perfecte per a la que seria la seva obra mestra. L'escriptor, acompanyat per Harper Lee, la seva amiga de la infantesa i guanyadora d'un Pulitzer per To kill a Mockingbird (1960) (Matar un russinyol), s'agafà sis anys per recopilar la informació sobre els esdeveniments d'Holcomb mitjançant entrevistes als veïns de la zona que li van anar donant les pistes que necessitava per aclarir l'ocorregut. Un treball que anomenà In Cold Blood (A sang freda) i que arrasà a les llibreries el 1966 amb una tècnica literària en què un narrador omniscient reconstruïa els fets de l'homicidi tal com van ocórrer. Aquesta manera de relatar, qualificada com a novel·la de testimoni, va suposar una novetat en aquell moment i li va valer el títol de pare del nou periodisme nord-americà.

A sang freda va ser el cim de la seva carrera professional i el reconeixement de l'aristocràcia de Manhattan, que va congregar a la famosa festa Black and White Ball, que ell mateix va organitzar a l'hotel Plaza i que va ser la culminació de la seva vida social. Tanmateix, l'incisiu escriptor acabaria per guanyar-se l'animadversió dels seus amics rics i famosos quan va optar per publicar texts ficticis basats en personatges reals de l'alta societat novaiorquesa. Daltibaixos a banda, la seva genialitat li ha garantit una merescuda fama pòstuma.