Un dia de rodatge

Aparentment, sembla un xalet més. Una casa amb un gran jardí, amb piscina, una cuina moderna i un saló ben decorat. No sembla res de l'altre món, si no fos perquè a l'interior es grava aquests dies la sèrie Un golpe de suerte, que la cadena Tele 5 estrena adiumenge. Les càmeres, els micròfons i les perxes (en llenguatge audiovisual és l'aparell per captar sons de dalt de l'escena) s'entrecreuen als passadissos d'aquesta casa situada a la urbanització Sol de Mallorca, passat Cala Vinyes. La sèrie de ficció, produïda per Nueva televisión, sembla cridada a triomfar en la franja de l'horabaixa. S'emetrà de 18.00 a 19.45 hores, tot d'una que acabi Beti la fea i just abans que Pasapalabra. Segons el productor d'Un golpe de suerte, Carlos Arias, "l'objectiu és arrossegar públic de La Primera i tenir una bona punta d'audiència abans que comenci Pasapalabra".

L'audiència, reina de la televisió, serà qui decideixi la vida de la nova sèrie. "Home, si aconseguíssim un share del 19% i una audiència de dos milions ja estaríem eufòrics", reconeix Arias. Però, què serà el que hi veuran els espectadors? Idò una sèrie diària adreçada al jovent, amb trames d'amor i desamor i moltes cares guapes. "Evidentment -explica el productor-, els actors i actrius joves són un element de màrqueting". De caràcter interessant, desconeguts del públic, amb un atractiu físic potent i triats d'entre 2.000 aspirants a assolir l'èxit entre els adolescents enganxats a la televisió. Tot i així, també hi seran presents el veterà Toni Cantó i l'actriu Carmen Morales (filla de Rocío Durcal). Tots són a Mallorca des del maig, quan començaren les filmacions. "N'hem d'enregistrar 65 capítols", comenten, gairebé un per cada dia de rodatge.

La rutina, prou dura, és així: a les 6.30 hores van a cercar els actors i les actrius a l'hotel, de manera que matinegen molt. Comencen cap a les vuit del matí. No acaben fins a les 19.00 hores, més o manco. I al vespre, cadascú se'n torna a la seva habitació (almanco oficialment): els intèrprets han d'estudiar el guió de l'endemà.
Serà així fins al setembre. Perquè el rodatge té un truc: estrenen la sèrie diumenge amb els episodis que tenen preparats i, alhora que s'emeten, en graven més. La plantilla, per tant, gaudirà de l'estiu a Mallorca. Però han d'anar alerta: si es torren gaire la pell, d'un dia per l'altre, es pot notar massa entre un capítol i l'altre. Com que no els enregistren cronològicament, pot passar que un protagonista estigui bronzejat per juny, però no per agost.
Carmen Morales, que ha vingut de Madrid, només té lloances per al clima de les Illes.

"És meravellós, hi fa molta més fresca que no pas a la Península". A Morales també l'encanta la llum de Mallorca: "Són especials, la llum i les ombres que surten cada dia". I és que la sèrie Un golpe de suerte està filmat, gairebé, en exteriors. "No hi hem fet servir a penes els platós, i això no es fa ni per a programes de prime time", torna a insistir el productor. De fet, bona part d'aquesta història es grava en una cala d'Illetes. I serà, per tant, una de les primeres sèries espanyoles de platja i biquini, del més pur estil nord-americà. Bé, doncs, qui seran els nous intèrprets que coparan les carpetes dels escolars durant el curs 2009-2010? D'una banda, hi trobam Raúl Mérida, Fonsi en la ficció. Amb un sensual banyador ajustat, capta totes les mirades de les figurants adolescents. El mateix es podria dir de Natalia Jascalevich, la seva companya d'escena. Dreta damunt les roques de la cala, li correspon, ell li fa una besada i s'acaben embolicant. El target d'aquesta sèrie no pot ser més evident.

Tanmateix, a l'actriu Natalia Jascalevich, de pell mulata i suau accent argentí, ja no li fa res la sensualitat de les escenes. Entre tècnics de so, llum, direcció, producció i guionistes, hi ha una vintena de persones que observen els seus cossos mig despullats. "T'hi acostumes. Et concentres i prou, perquè això és un joc". I la relació amb el seu enamorat fictici? "No s'arriba a barrejar amb la vida real, almanco en el meu cas!". No pareix, però, que a Fonsi li sigui tan igual. Entre escena i escena, quan pot descansar, es recolza en una gandula i es tapa l'entrecuix amb una mocador. Fred o vergonya? "Poca", contesta el seu company Tony Bernetti. Ell ha actuat en el musical Grease (i en el paper de John Travolta!) i està experimentat en el món de la interpretació. Però ara ha fet el salt a la petita pantalla i es convertirà en un sex symbol. -Ets conscient que, dilluns, la gent et reconeixerà pel carrer?
-Crec que duré bé la popularitat, crec... Ja sabem que el físic de l'actor és tan important com llegir correctament el guió.

Tot d'una se sent un crit. "Silenci! Preparats!", diu Ainhoa, ajudant del director. Hi posa ordre i comencen a gravar. Però apareix un nigul i s'han d'aturar. Perquè, a l'hora del muntatge, agafaran trossos de diferents preses. I no pot ser que faci sol i en el pla següent ja estigui ennigulat. "Ah, que ja torna el sol!". Acció! Però ho han de repetir altra volta, per què acaba de passar una colla de piragüistes que criden i diuen animalades, excitats, en veure les càmeres. Ja se sap, és l'estrany glamur d'un dia de rodatge.

"Rodar a Mallorca és guapo: l'han conservada bastant bé"

A l'actor Toni Cantó (València, 1965) l'ha captivat la llum de Mallorca. "Per això podem enregistrar tan bé en escenaris exteriors, sense haver d'emprar platós. És més sacrificat, però queda molt bé!", diu, emfàtic.
Cantó, molt popular gràcies al seu paper a Siete vidas, interpreta ara Miguel. Un bon vivant, irresponsable, enganxat a les dones. "Home, és un paper molt divertit i, fins a cert punt, m'hi assembl. Jo també he treballat molt de nit...", confessa l'intèrpret.

Però Cantó vol fer èmfasi en el medi ambient de Mallorca. "L'han conservada molt bé, amb la seva pròpia personalitat". "No és com a València (on va néixer), que està feta una merda", afegeix. I explica que a la nostra illa ha llogat un cotxe per poder anar a trepitjar la Tramuntana. "He visitat Deià, que és preciós, i Valldemossa, un poble fet de pedra. Els polítics d'aquí han demostrat intel·ligència, no com els altres, que són una casta de...". La conversa s'endinsa així en el món de la política. És inevitable demanar, idò, per la seva implicació en Ciutadans-Partido de la Ciudadanía.

"Les crítiques em feren molt de mal, perquè en aquest país no es permet dur la contrària al sistema ni, encara manco, al nacionalisme". Li digueren feixista per haver donat suport al partit d'Albert Rivera. "I jo, que sempre m'he considerat molt d'esquerres, no ho puc entendre". I de cop i volta carrega bruscament contra els independentistes. "Són ells, els feixistes: els nacionalsocialistes d'ERC i de l'esquerra abertzale". Fins aquí la política. Quedam en la ficció.