L'IMEDEA ha recordat en un comunicat que el "Myotragus" va evolucionar aïllat a Mallorca durant més de cinc milions d'anys, després de les primeres glaciacions va colonitzar Menorca i es creu que es va extingir d'ambdues en arribar els primers humans, fa entre 4.350 i 4.150 anys, posteriorment a la construcció de les piràmides d'Egipte.
L'estudi ha permès recuperar alguns milers de seqüències genòmiques d'un os d'un mascle d'aquest tipus de cabra, procedent de la Cova Estreta de Pollença, un jaciment a la serra de Tramuntana mallorquina, on també es van localitzar copròlits de "Myotragus" en excel·lent estat de conservació que van permetre conèixer la seva alimentació.
L'equip científic ha aconseguit recuperar de forma eficient un 0,27 per cent de la seqüència de l'ADN, un percentatge menor que en altres estudis d'espècies extingides com els mamuts -que han arribat a eficiències d'entre el 45 i 90 per cent- o els neandertals -entorn del 4 per cent-, però l'estudi aporta dades genètiques rellevants.
L'equip del CSIC, format entre d'altres pel paleogenetista Carles Lalueza-Fox i pel paleontòleg Josep Antoni Alcover, creu que és possible recuperar una part substancial de la genoma d'aquest endemisme balear, la qual cosa ajudaria a comprendre la base genètica de les seves espectaculars adaptacions morfològiques.
Fins ara, les noves tècniques moleculars de seqüenciació havien permès emprendre estudis de la genoma d'espècies extingides en climes freds, però mai no s'havia intentat en climes càlids.
L'estudi demostra que l'aproximació paleogenómica és també possible en latituds càlides, un fet que obre un camp enorme a nous estudis.
El "Myotragus" és, per les seves característiques anatòmiques, una espècie única entre els mamífers que han evolucionat en condicions d'insularitat.
L'animal presentava els ulls en posició frontal, cavitat nasal summament reduïda, incisius de creixement continu, sèries molars amb reducció del nombre de dents, potes curtes, cos rabassut i una dramàtica disminució de la talla corporal i cerebral.
Les característiques de la seva dentició, conincisius de creixement continu i molars molt hipsodonts amb capes d'esmalt molt gruixudes, apunten que aquesta espècie de caprí va haver d'exercir un paper fonamental en l'evolució dels ecosistemes prehumans de les Balears orientals, condicionant el desenvolupament de la seva vegetació.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.