Amfibis o tortugues; mamífers, aus o rèptils... Tots tenen en comú unes bones potes. I és amb elles que gaudeixen de la seva mobilitat.Aquest és l'eix de l'exposició Potes, empremtes de l'evolució, inaugurada ahir i oberta fins al 30 d'agost al CosmoFòrum de Palma.
Sobre un fons negre i des de sota, per tal que les plantes siguin ben visibles, els "retrats de potes", de gran format i rics colors, mostren com són les extremitats d'alguns animals representatius dels diferents biomes de la Terra.
Les extremitats dels animals, a més a més, ha patit una reducció del nombre de dits. Alhora que permetia l'allargament o escurçament dels elements ossis, sobre tot de la mà i el peu, que han acabat convertint-se en aletes o ales dels animals.
L'exposició fotogràfica es compon d'una trentena d'imatges del reporter Ingo Arndt, col·laborador habitual de la revista Geo. Tot el fruit de tres mesos de treball d'Arndt, que recorregué més de 10.000 km per diversos zoos i terraris de Suïssa, Alemanya, Àustria i Namíbia.
Són potes amb urpes, amb coixinets plantars, amb discos adhesius, amb membranes interdigitals; desgastades o enormement delicades, amb escates o estriades, algunes també peludes, blavoses, grogues, vermelles, blanques, marrons, amb ratlles de colors...
El focus d'Arndt capta així invertebrats com l'estrella de mar vermella o un caragol llistat de bosc. I sí: tenen potes. També existeix el caragol de mar, que neda amb elles. O el pop roquer, que utilitza amb habilitat les ventoses situades a cadascun dels seus vuit tentacles, i s'aferra així al substrat per desplaçar-se reptant pel fons marí.
Un altre petit animal és l'eruga de pedraferit de les patateres, dotada de potes curtes amb ganxos que empenyen el cos cap endavant. I el llamàntol americà, que amb cinc parell de potes pot caminar, defensar-se i menjar alhora.
I passam a les aus, com l'estruç, de llarguísimes potes i dits estirats. O al cangur oriental, amb potes i dits igualment fins. També es mostra el porc senglar, del qual és força conegut per terres mallorquines la forma de les seves quatre potes.
Passam a la fera garra del tigre de Sibèria per continuar amb el peresós didàctil. Un primat de vida arborícola amb unes urpes tan desenvolupades que li serveixen per penjar-se de les branques.
I ben rodona que és la petjada de l'elefant africà, immensa i potent. Molt i molt més menuda és la corresponent del ximpanzé. Però vet aquí que, un pic més, es tracta de la més similar a la dels humans.La pota ajuda l'animal a córrer, botar, gronxar-se, esmorteir els salts i, fins i tot, a netejar-se.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.