El jardiner del Líban

Els anys han passat, inexorables, d'ençà que Abed Zamrik recalà a Mallorca. I ja en fa 18 que és aquí. És un jardiner libanès, de pare i mare siris, més concretament de l'antiga Damasc, nascut a Beirut el 1967. Aquesta és la referència d'Abed, que defineix la vegetació de Mallorca amb senzillesa: "És com una fotocòpia en color de la meva terra". I l'ha treballada molt. Zamrik dirigeix el viver d'Isla Verde, a més de l'Associació de jardiners de Mallorca. Precisament aquest col·lectiu ha organitzat les jornades que duen el nom de Plantes autòctones al jardí mediterrani. "A Mallorca partim d'una base escassa, per això l'objectiu de les xerrades és millorar el nivell de la jardineria". Vol dir, això, que a Europa en saben més? "Sí, sense cap dubte. I és visible als estrangers residents a l'Illa, sobretot holandesos, anglesos i alemanys". O sigui, que la millora del sector podria afavorir la quota de mercat entre turistes d'estada mitjana, però també els jardins dels mallorquins.

"Allò que passa és que no hi ha gaire cultura de jardineria. Ni tan sols no existeix la carrera d'arquitecte paisatgístic", es queixa Zamrik, tot i que amb la implantació del pla Bolonya sí que es crearà la titulació. Segons el libanès, aquesta mancança s'evidencia a la pràctica. "Si construeixes una casa en una finca de 2.000 metres quadrats, no cal que tinguis totes les eines, pales, rajoles, maquinària i camions escampats per la possessió", critica Zamrik. "És més profitós marcar una zona delimitada i començar a treballar el jardí". El ventall de tècniques és molt ample: "S'hi pot posar des d'un sistema de regadiu i il·luminació fins a música, o allò que el client vulgui".
Sobretot cal vigilar amb els forats. "No s'han d'omplir amb escombraries, sinó amb terra fèrtil", adverteix Zamrik. "Si no, a la llarga el resultat serà pitjor". A la llarga vol dir uns 10 anys, que és el temps de creixement del jardí fins que es consolida. "Evidentment, hi ha arbres que els plantes amb dos metres i acaben fent una altura de 25!", matisa el jardiner.

També fa un crida a manejar correctament les plantes. "Un element verd és viu; o sigui, que no és una paret, que la tombes i l'aixeques un altre pic com si res", precisa. De fet, plantes i arbres estan exposats a viure i a morir, a emmalaltir i a curar-se. "No són diferents dels humans. Els virus s'expandeixen per l'aire i, si no ens cuidam, estam tous i ens posam malalts. Idò el mateix succeeix amb la vegetació". Altres consells que ofereix Zamrik són no barrejar arbres amb arbustos, ni confondre les espècies de sol amb les d'ombra. És a dir, avaluar arquitectònicament el paisatge de la natura. També desmitifica la presència dels cucs. "A la gespa no són dolents, ja que foraden la terra i, amb les galeries subterrànies que fan, deixen passar-hi l'aire" i oxigenen, per tant, les arrels de la gespa.

Això no obstant, el canvi climàtic s'està carregant el modus vivendi de moltes espècies. "Ara bé, tampoc no estic d'acord a deixar de regar els jardins, per combatre'l, perquè tenim una quantitat de líquids urbans immensa!". De fet, cada ciutadà de Palma, per exemple, consumeix diàriament entre 100 i 150 litres d'aigua. "No cal llançar-la a la mar, sinó construir una bona infraestructura que la condueixi a regar jardins públics i possessions de la Part Forana". Zamrik, emperò, encara té una darrera proposta: gaudir d'espais verds als terrats dels edificis. "Tan sols és necessari posar 10 centímetres de terra i plantar-hi gespa. Així es dóna frescor a l'immoble". A més, té innombrables utilitats: que els infants juguin damunt la gespa, observar els estels, fer-hi el vermut del migdia... Idò, que no vagi per dit.