Els somnis han començat. Què faríeu si fossis en el lloc de l'anònima premiada? No és que això sigui una mutació de Vols ser milionari, sinó un espai per somiar despert.
Idò bé, la gent és més realista del que podríem suposar. A Biel Barceló, per exemple, li agradaria comprar una casa devora la mar. Però el secretari general del PSM no oblida els seus compromisos socials. "Una bona part la destinaria a projectes de cooperació per al desenvolupament, que siguin coordinats des d'alguna ONG de Mallorca".
La seva homòloga dins el Partit Popular, Rosa Estaràs, contractaria algú que l'assessoràs. Ah! I ajudaria econòmicament la seva família. No debades, "ara mateix tenc dues germanes a l'atur". I la família és la unitat indivisible de la societat, proclamen els populars. De fet, tothom voldria donar un cop de mà. Així, el capellà de Manacor Jaume Santandreu donaria doblers als seus. "Home, és que estan endeutats amb la hipoteca fins al coll!", comenta el capellà "roig".
I per vós? "Bah... Jo no tenc edat per capritxos", afirma vagament. Això no obstant, sí que utilitzaria els doblers per "acontentar un poc la gent pobra de l'Illa, que també n'hi ha". Santandreu posa com a exemple la barriada de la Soledat. "Allà la gent ho passa malament, hi existeix molta pobresa", conclou el capellà.
Curiosament, un altre dels enquestats, Manuel Pelarda, invertiria aquests doblers a finançar el refugi que coordina el capellà Santandreu, Can Gazà. "La veritat és que a Mallorca hi ha un quart món, que són totes les zones de marginació que encara perduren", diu el secretari d'acció sindical d'UGT.
I res per a vós? "Vaja, és que un pensa que li podria tocar un milió de pessetes o dos, com a màxim, de l'ONCE o de la loteria de Nadal. És que aqueixa doblerada... és impensable!".
Qui sí que ha pensat en possibles destinacions és la consellera d'Indústria, Energia i Comerç, Francisca Vives. "De fet, m'ho vaig plantejar, de bromes, tot d'una que vaig sentir la notícia". I què passà pel seu cap? "Reformaria tot el patrimoni familiar", assegura.
Una altra part la donaria a les ONG amb les quals té molta vinculació. I finalment, "encara en posaria una part a un banc, a l'espera de veure quina inversió és més rendible", confessà la consellera.
Invertir el premi, per multiplicar els doblers, és un desig bastant comú. Josep Oliver, president de la patronal CAEB, invertiria una bona part en els seus negocis i una altra en diversificació d'inversions: "empreses, borsa, dipòsits...". I afegeix: "Amb aquesta quantitat, ja n'hi ha per fer-ho!". No es compraria res? Un cotxe nou? "De cotxe ja vaig bé", diu, lacònic.
Pedro Iriondo, president de l'Associació d'agències de viatges (ADIBA), també muntaria un negoci. "Un que m'agradàs molt i que hi fes feina content", explica. Ara bé: "Abans viatjaria, i viatjaria, i viatjaria...". [Tornau a mirar-ne el càrrec]. Això sí, "sense oblidar-me de la meva illa".
A aquesta illa, Mallorca, és on un bon dia arribà Àlvaro Middelman. "Un cavaller gaudeix i calla", assegura el director d'Air Berlin a l'Estat, abans de donar el seu consell particular. "Que calli, perquè, si aquesta nina perd l'anonimat, tots els bancs li aniran darrere i, sobretot, li sortiran molts d'amics". Un darrer consell: "Que s'ho prengui amb seny i no torni boja. En cas contrari, no seria la primera".
Tanmateix, la majoria d'enquestats tenen els peus en terra. Bàrbara Mesquida, enòloga del celler familiar, milloraria la seva empresa. "A mi m'encanta el món del vi i no ho canviaria per res", manifesta.
Curiosament (i al contrari del que se sent a qualsevol bona conversa de bar), ningú no vol deixar el treball. Ni Maria Carbonero ni Menéndez Rojas. Tots dos són pintors. A més, els uneix l'estima cap a la seva professió. Això no lleva, però, que Carbonero es compràs "un estudi a primera línia de la mar, a una illa italiana, probablement a Sicília".
Una canya per asserenar-se
Rojas pensa diferent: "Allò primer que faria seria anar-me'n a fer una canya al bar del meu poble, Alaró". I es menjaria "el cap" reflexionant sobre el que hauria de fer.
El dissenyador José Miró tampoc no està per deixar la feina, "sinó per invertir-hi amb el premi". Ara bé: "Capritxos? Clar! Viatjar amb els meus amics". I ajudar ONG que treballin amb infants i dones maltractades.
Malauradament, el president de Govern, Francesc Antich, i l'empresari Vicenç Grande no han volgut col·laborar en l'enquesta.
[Amb informació de L. Acedo, L. López, Ll. Planas i P. Batle, J. Melis i G. Mas].
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
En Barceló, a més d'antiecologista és classista. Tanmateix el que ell vol és ser com els nins de casa bona palmesana i tenir una caseta a la Colònia de Sant Jordi. Llautó mostrat!
És per això que en Biel deixà construir Son Espases, perquè en el fons l'entorn natural li importa una puta merda. Ara s'ha destapat, en dir que es compraria una casa devora la mar. És cert que hi ha nuclis costaners edificats ja des de fa temps. Això no lleva, emperò, que el líder del PSM sigui un ecologista de pa amb fonteta. I això que faig no és demagògia. ¿Quin ecologista de potada, si tengués prou recursos econòmics per fer-ho, no compraria tots els solars ja edificats que pogués per esbucar-ho tot fer que recuperassin el seu aspecte original?
Molt creïble el que la president del PP (bé, president per dir-li qualque cosa, perquè aquesta té de president el que jo de reina d'Anglaterra fent oposicions), no pensi en res més que en ella mateixa i "els seus", això en una persona que es fa dir "política" i que constantment advoca pels drets dels aturats i la situació social dels ciutadans, que no arriben a final de mes i bla bla bla. Però només hi ha una cosa que fa més fàstic que el que pensa la impresentable de na Rosa Estaràs, i és que en Biel Barceló, dirigent del BLOC (esquerra, nacionalisme, ecologisme, progressisme, etc...) ens entafarri que el que ell faria seria comprar-se una casa devora la mar. Idò visca les urbanitzacions costaneres! Visca passar-vos la Llei de Costes pel forro! Ai, Deu meu! Quanta esquerranor que destil·la el desig d'en Barceló!