I la milionària es troba entre nosaltres...

La premiada pel sorteig havia formalitzat l’aposta mitjançant la xarxa, al portal virtual www.serviapuestas.es. Així mateix, aquest servidor havia comprat els números a l’administració de loteria El gato negro. Es tracta d’un establiment situat al carrer d’Alcalá de Madrid, a prop del parc del Retiro i a la plaça de Cibeles. Precisament aquesta situació cèntrica desanimà, en un primer moment, els propietaris de l’El gato negro. "L’afortunat no ha passat per aquí i tot, ni hi passarà pus", assegurava Paloma Casteleiro dissabte dematí. El seu local s’inundà de periodistes i curiosos tot d’una que és conegué que s’hi havia segellat el tiquet guanyador. "No crec que en sapiguem mai la idenitat –repetia Paloma–, perquè el guanyador pot ser qualsevol turista o visitant".

Però vet aquí que aquestes paraules just eren veritat en part. D’una banda, tenia raó en assegurar que la guanyadora no era de Madrid. I és que, finalment, és resident de les Illes. Però sí que es coneix –parcialment– la identitat de l’encertant. De fet, aquesta mallorquina viatjà ahir a Madrid per reunir-se amb els responsables de ServiApuestas. No debades, haurà de gestionar ara un premi de 126 milions d’euros més problemàtic que no sembla. Hisenda, de fet, se n’endurà un bocí ben salat, de prop del 40%. Però allò més important és que la vida de la mallorquina anònima ha fet un gir radical. És milionària, però tard o d’hora tothom se n’assabentarà.

S’entén, així, el natural vertigen a la fama i a la riquesa que produeix un premi d’aquest volum. Ahir s’amagava davant la premsa. A més a més, la incertessa sobre la seva identitat s’ha alimentat gràcies a una circumstància fortuïta. Una grip. Segons declarà ahir la guayadora al director de ServiApuestas, José Mieres, "havia passat tot el cap de setmana amb grip i no sabia la notícia". Li telefonaren, li enviaren e-mails i no en rebien cap senyal. Fins que dilluns dematí aconseguiren contactar-hi per donar-li la bona nova. Així se sent ella:

Vull comprar una finca per criar cavalls"

Què sentíreu quan us donaren la notícia?
La veritat és que em pensava que era una broma. Encara ho veig com un somni del qual no m’he despertat.

Féreu l’aposta per internet...
Sí, per casualitat. M’arribà una promoció i em vaig decidir a fer-la. Però, de fet, jo ho faig tot per internet. Es ràpid i senzill. La gent jove no ho dubta: tothom l’utilitza.

I en què gastareu els diners?
La meva petita casa de Mallorca m’agrada molt, però vull comprar una finca i criar-hi cavalls. Sempre m’han encantat la naturalesa, els animals...

Realitzareu cap classe de donació social?
Sí. La meva padrina té una malaltia rara, amb pocs casos al món. Per això voldria donar una bona quantitat de doblers a la investigació de les seves causes. De vegades, els diners poden salvar vides. Tant de bo sigui així amb la meva padrina.

Ja ho sap, la vostra família?
No! Encara no! Ni ma mare ni el meu germà. No sé com els ho he d’explicar. He de reflexionar més sobre tot plegat. Perquè just ha passat un dia i encara em ve de nou...