Cuinar amb un punt chic

Les espècies NoMU, per exemple, vénen d’un país tan desconegut com Sud-àfrica. Creades el desembre de l’any 2000 per Tracy Foulkes, una xef de Cape Town, la seva distribució a les Illes Balears és de cada vegada més àmplia.

Les variants són interminables: barbacoa (per fregar a la carn vermella), provençal (per als cuinats), cajun (per als ocells torrats), Marroc (especial per a moniatos, carabassa i xot), africà (ideat per a verdures al forn), oriental (per barrejar amb mel i salsa de soja)...

Hi ha espècies més adequades per a carns i peixos; i encara que també connecten amb les amanides, la recomanació per a aquest entrant fresc és trempar-lo amb vinagres chics. Quins? Idò per exemple els de Libeluile.

Es tracta d’uns vinagres produïts a França, que a part de les ensalaes, també combinen força bé amb la fruita. I és que la mescla de gustos dolç i salat és ja quasi una obsessió de tot cuiner que es valori. Els vinagres estan fets amb polpa de pera i vainilla, per exemple; o amb poma i til·la; o amb polpa de figa... Fins i tot n’hi ha de pebre d’Espelette, una hortalissa típica d’Iparralde (País Basc francès).

Si el punt chic és massa fluix per al gust dels comensals, es poden tastar les (coents) salses de chilli. Trees Can’t Dance n’és una de les cases productores, la qual comença a plantar chilli al nord de Pennines, devers la primavera de 2005.

Les salses Green Chilli, African Hot, Sweet Chilli, Tree Fire, Smoky Chipotle hot sauce, Belizean Habanero i Plum Dipping són alguns dels exòtics noms de les varietats de chilli. I provenen, cal matisar-ho, de molts tipus diferents d’aquesta planta: Ordano, Fatalli, Zimbabwe Bird, Piccante De Cayenne, Burkina Yellow, Numex Twilight, Jalapeno Purple...

Al chilli també es dedica la casa SO! GO, tot i que sense limitar-s’hi. Per això també comercialitza un chutny de fruites (de caramel i albercoc, apte per posar damunt el foie i crear un contrast), un vinagre balsàmic i una salsa de soja natural.